Chichewa, Chinyanja | |
---|---|
Altres noms | Chewa |
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 13.661.000 (2016)[1] |
Parlants nadius | Malawi: 9.643.000 Zàmbia: 1.980.000 Moçambic: 1.235.000 Zimbàbue: 819.000 Sud-àfrica: 214.000 Tanzània: 63.000 Eswatini: 7.300 (2007 ) |
Oficial a | Malawi, Zimbàbue (parcialment a Zàmbia) |
Autòcton de | Regió Central, Província de Niassa, Zambézia, Província de Tete, Província Central i Província de l'Est |
Estat | Malawi, Moçambic i Zàmbia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües nyasa | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-1 | ny |
ISO 639-2 | nya |
ISO 639-3 | nya |
Glottolog | nyan1308 |
Linguasphere | 99-AUS-xa |
Ethnologue | nya |
ASCL | 9232 |
IETF | ny |
El Nyanja o Chewa és un idioma de la família de les Llengües bantus parlat a Malawi, també conegut com a Chichewa o Chinyanja a Zàmbia o Nyassa a Moçambic. És l'idioma nacional de Malawi, on es diu chichewa per insistència del president Hastings Kamuzu Banda, i parlat principalment a la zona central i meridional del país.[2] És un dels set idiomes africans oficials a Zàmbia, parlat sobretot a la seva part oriental i per altres ètnies com els ngoni i els Kunda. Allí rep el nom més neutral de Chinyanja (llengua del llac, referint-se al llac Malawi). També es parla a Moçambic, especialment a les províncies de Tete i Niassa i a Zimbàbue on segons alguns estudis és la tercera llengua més parlada.[3][4] És una de les 55 llengües enregistrades en el disc d'or de les Voyager.[5]
El nyanja o chewa pertany al mateix grup (Guthrie Zona N) com el tumbuka i el sena.[6]