Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | alfabet, escriptura natural i escriptura de caixa única |
---|---|
Llengües | irlandès primitiu, irlandès antic i llengua picta |
Creació | segle IV |
ISO 15924 | Ogam (212 ) |
Direcció del text | de baix a dalt i d'esquerra a dreta |
Interval Unicode | U+1680-169F |
L'escriptura ogàmica, ogam o ogum (en irlandès i anglès, ogham) és un sistema de signes alfabètic utilitzat per a representar gràficament les llengües irlandesa i picta en pedra i altres materials durs, en la seua majoria entre els anys 400 i 600 de l'era comuna.
En la seua forma més simple, consta de quatre grups de traços o osques; cada conjunt inclou cinc lletres estructurades a partir d'una fins a cinc marques, i se'n creen així vint grafies. Un cinqué grup de cinc símbols anomenat forfeda ('lletres addicionals'), degué ser-ne un desenvolupament posterior.
La majoria de les inscripcions són curtes i consten només de noms. Dels més de 400 epígrafs coneguts, al voltant de 330 són d'Irlanda. Se n'ha trobat també, però, en regions angleses centrals, com Coventry, reforçant la idea d'intercanvi cultural i econòmic durant el primer mil·lenni.[1]