Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 132,09 Da |
Trobat en el tàxon | Pseudotsuga menziesii, Abies balsamea, Tsuga heterophylla, Juniperus scopulorum, Juniperus occidentalis, Pinus contorta, Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, pi ponderosa, Psophocarpus tetragonolobus, all, Astragalus hamosus, Euphorbia prostrata, flammulina, Hydrocharis morsus-ranae, Pleurotus ostreatus, Porphyra yezoensis, prunera, Chlamydomonas reinhardtii, castanyer, Hypholoma fasciculare, Caenorhabditis elegans, Panax, gira-sol, sarronets de pastor, soia, alfals, Phaseolus vulgaris, magraner, Oryza sativa, Capsicum annuum, tomàquet, escheríchia coli, Saccharomyces cerevisiae, Aranja grossa, Citrus grandis, poncem i ésser humà
|
Rol | metabòlit primari |
Estructura química | |
Fórmula química | C₅H₁₂N₂O₂ |
SMILES canònic | |
SMILES isomèric | |
Identificador InChI | Model 3D |
L'ornitina és un aminoàcid dibàsic, sintetitzat en els mitocondris com a producte del glutamat. Es forma per acetilació d'un grup amino, fosforilació i reducció del derivat acetilat de N-acetilglutàmic-γ-semialdehid. Una transaminació subseqüent produeix α-N-acetilornitina que en alliberar el grup acetil, forma l'ornitina. Aquesta es pot incorporar al cicle de la urea per formar citrul·lina. A més a més, és el precursor de la poliamina putrescina i de l'arginina. La seva degradació té lloc mitjançant el semialdehid glutàmic, fent servir la mateixa via que la prolina i l'àcid glutàmic.[1]