Otaku

Un otaku (おたく) és conegut fora del Japó com una persona amb un gust especial per l'anime i el manga. En el seu país d'origen, però, té una connotació negativa; fa referència a algú que es desviu per una afició, com els ordinadors, la música, els automòbils, etc.^[1] Aquest terme japonès ha passat a l'Occident amb el significat d'"aficionat al manga".^[2] Tot i que al Japó el terme és generalment despectiu, recentment, de la mateixa manera que el terme geek, alguns japonesos l'empren amb orgull. A l'Occident pot tenir tant connotacions desfavorables com favorables, depenent de la comunitat en què s'utilitzi.^[3]

La paraula otaku prové del japonès お (o, una partícula honorífica) + 宅 (taku, casa). Es va usar als anys 80 com un pronom de segona persona entre els fotògrafs aficionats, encara que a mesura que el terme es va anar estenent, va passar a ser emprat per altres per a referir-se als fotògrafs aficionats. Com que els fotògrafs aficionats eren vistos com socialment maldestres, reservats i obsessionats amb la seva afició, otaku va anar adaptant aquelles connotacions negatives i va passar a referir-se a qualsevol classe d'aficionat obsessiu. Un estereotip comú d'otaku és el de l'home jove que viu a casa sense treball i amb pocs contactes socials fora del seu cercle d'amics otakus. Actualment, per a distingir aquest significat modern de l'anterior, tota la paraula s'escriu en hiragana (おたく) o katakana (オタク).

El seu ús contemporani es va originar amb un assaig de 1983 d'Akio Nakamori a Manga Burikko.^[4]