![]() Un PT-76 en exhibició en el Museu de la Gran Guerra Patriòtica a Kíiv | |
Característiques generals | |
---|---|
Tipus | tanc lleuger Vehicle amfibi |
País d'origen | ![]() |
Any | 1951 - 1969 |
Fabricant | Planta de Tractors de Volgograd |
Dissenyador | N. Shashmurin i Zh.Y. Kotin |
Unitats produïdes | 3039 |
Dimensions | |
Pes | 14,5T |
Amplada | 3,15m |
Longitud | 7,63m |
Altura total | 2,32m |
Tripulació | 3 |
Especificacions | |
Tipus de motor | dièsel de 6 cilindres |
Potència màxima | 240 CV (180 KW) |
Rodatge | Cadenes amb 6 rodes de rodatge a cada costat |
Prestacions | |
Vel. carretera | 44km/h |
Vel. a l'aigua | 10,2km/h |
Autonomia carretera | 370- 400 Km o 480-510 Km amb conbustrible extern |
Armament | |
Primari | Canó de tanc D-57T de 76,2 mm |
Secundari | SG-43 de 7,62 mm o DShK de 12,7 mm |
El PT-76 (en rus: ПТ-76, плавающий танк, transliteració: Plawajuschtschi tank "Tanc amfibi") és un tanc lleuger amfibi soviètic que va ser introduït a principis de la dècada de 1950 i aviat es va convertir en el tanc de reconeixement estàndard de l'Exèrcit soviètic, però posteriorment va ser reemplaçat en gran part pel BMP-1, i les altres forces armades del Pacte de Varsòvia.
Durant la producció en sèrie, de 1951 a 1967, es va modernitzar diverses vegades, es van produir un total de 3039 PT-76 , així com una sèrie de vehicles en la seva base.[1]
No obstant això, fins a 100 tancs d'aquest tipus estava en servei en les Forces Armades russes en 2004.[2] Es van exportar al voltant de 2.000 PT-76 a diversos països, en alguns dels quals va servir com a base per a la producció de les seves pròpies versions modernitzades.[3] A principis de 2008 encara estava en servei en diversos països.[2]