Tipus | instrument de percussió i idiòfon |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 211.311+112.122 |
Originari de | Brasil |
El pandeiro és un instrument musical de percussió característic del Brasil. Consisteix en una membrana de pell estirada sobre un marc estret circular —usualment de fusta— sense caixa de ressonància. Acostuma a dur platerets de metall enfilats en ranures obertes a intervals al marc i que sonen per xoc entre parells. Se'l pot brandar com un sonall o colpejar-lo amb el palmell o els dits a la membrana.[1] Segons la classificació de Hornbostel-Sachs, com a membranòfon es classifica en el grup dels tambors de marc sense mànec (classificació decimal 221.31); i com a idiòfon, entre els sonalls fixats a un marc (classificació decimal 112.12).[2]
Té origen a la península ibèrica, derivat de la pandereta, el pandero o l'alduf. Aquests instruments van arribar-hi durant l'Edat mitjana des de la conca mediterrània, provinents d'Àsia.[3] El pandeiro brasiler té habitualment un diàmetre d'entre 25 i 30 cm, major que la pandereta. És comunament associat a la samba i el pagode, però no es limita a aquests ritmes, ja que es troba al baião, coco, maracatu o la capoeira. Informalment, se'l considera l'instrument nacional del Brasil.[4][5]