Panpsiquisme

En filosofia de la ment, el panpsiquisme^[1] és l'opinió que la ment o un aspecte semblant a la ment és una característica fonamental i ubiqua de la realitat.^[2] També es descriu com una teoria que «la ment és una característica fonamental del món que existeix a tot l'Univers».^[3] És una de les teories filosòfiques més antigues, i ha estat atribuïda a filòsofs com Hermes, Tales, Plató, Spinoza, Leibniz, William James,^[4] Alfred North Whitehead, Bertrand Russell i Galen Strawson.^[2] Al segle xix, el panpsiquisme era la filosofia de la ment per defecte en el pensament occidental, però va experimentar un declivi a mitjans del segle xx amb el sorgiment del positivisme lògic.^[4][5] L'interès recent en el problema difícil de la consciència ha revifat l'interès pel panpsiquisme.^[5][6][7]