La pareidolia és un fenomen psicològic que consisteix en el fet que un estímul vague i aleatori (habitualment una imatge) sigui percebut com una forma recognoscible i significativa.[1] Una explicació d'aquest fenomen d'acord amb el funcionament del cervell, és descrita per Jeff Hawkins en la seva teoria de memòria-predicció (memory-prediction framework).[2] La pareidolia és un cas específic del fenomen més general de l’apofènia.