Plateresc és un estil arquitectònic exclusiu del Renaixement hispànic. Apareix a començaments del segle XV i s'estén durant els dos segles següents.[1]
El plateresc és una fusió dels components del mudèjar i del gòtic flamíger: inclusió d'escuts i pinacles o façanes dividides en tres cossos (mentre que les renaixentistes estan dividides en dos). Però incorpora també elements renaixentistes com les columnes o alguns elements decoratius.
Està caracteritzat per façanes fortament ornades, com si es tractessin d'obres d'orfebreria i d'aquí el seu nom, derivat de l'espanyol platero (argenter).[2]
En general, es caracteritza pels seus adorns de corones, escuts i fruites. Alguns dels edificis representatius del plateresc són:
L'ornamentat plateresc va donar pas al purisme renaixentista al segon terç del segle xvi,[3] buscant formes més senzilles i depurades, en una línia sòbria i clàssica, d'equilibri i perfecció tècnica, atenent més les qüestions estructurals i l'harmonia de proporcions.