Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Platonisme
El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del segle i aC que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme. El seu principal representant va ser Plotí, que va adquirir aquest nom en lloança al seu mestre. Platonisme és el nom que rep la filosofia de Plató o de l'Acadèmia (escola platònica); Així mateix el terme s'empra per definir altres sistemes filosòfics propers a la doctrina de Plató.[1] En un sentit estricte el terme podria indicar la doctrina de Realisme platònic. El concepte central de Platonisme és la Teoria de les Idees: els arquetips transcendents, perfectes, de les que els objectes reals són còpies imperfectes. La forma més alta és la idea de déu, la font de totes les altres idees, que podrien ser conegudes per la raó. Al segle iii aC, Arcesilau de Pítana abraçava l'escepticisme, que es convertia en un principi central de l'escola fins a 90 aC quan Antíoc d'Ascaló hi afegiria elements Estoics, rebutjant l'escepticisme, i començava un període conegut com a Platonisme Mitjà.
Ja al segle iii, Plotí afegia elements místics, que establien el Neoplatonisme, en els quals el cim de l'existència era l'U (o déu), la font de totes les coses; Gràcies a la virtut i la meditació l'ànima podia elevar-se per assolir unió amb l'U. El platonisme Ha tingut un efecte profund sobre pensament Occidental. Moltes nocions platòniques foren adoptades pel cristianisme que interpreta les idees platòniques com els pensaments de Déu, mentre que Neoplatonisme és una influència essencial del misticisme cristià.
Tal és la influència del platonisme en sectors del pensament religiós que s'arriba a postular que certs ritus, pensaments i doctrines estan basats en ell. Sant Agustí creia que mitjançant Plató es podia articular teològicament la fe cristiana, com havia intentat Filó d'Alexandria amb el judaisme.
L'emperador romà Justinià I va clausurar les escoles filosòfiques d'Atenes tractant de reduir la influència platònica, ja que la considerava un perill, la qual cosa mai s'ha aconseguit per complet.
En el Renaixement va ressorgir el platonisme, sobretot en l'Acadèmia Platònica de Florència (segle xv).
- ↑ «Platonisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Previous Page Next Page
