Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image

Poliamorfisme

Diagrama de pressió–temperatura, incloent una il·lustració de la línia de transició proposada per diversos materials poliamorfs. Aquesta transició de fase seria de primer ordre i discontínua entre líquids de baixa i alta densitat (1 i 2), anàloga al polimorfisme dels materials cristal·lins, pel qual diferents estats (sòlid 1 i sòlid 2 al diagrama) de la mateixa substància poden existir. El diamant i el grafit són dos polimorfs del carboni. Així com la transició ordinària líquid–gas, la transició líquid–líquid acaba en un punt crític líquid-líquid, per sobre del qual es perd la distinció entre líquids i gasos (o entre els dos líquids) perquè hi ha un rang continu dels diferents estats fluids. Si s'evita la cristal·lització la transició líquid–líquid es pot estendre fins a assolir el règim metaestable de líquid subrefredat.
Esquema dels potencials de parells interatòmics. La línia blava és un potencial de tipus Lennard-Jones, que presenta el punt crític líquid–gas comú, mentre que la vermella és un potencial de doble pou, que és el model proposat pels sistemes poliamorfs.[1] La gris representa els potencials quadrats "soft-core", que en simulacions atòmiques donen lloc a transicions líquid-líquid amb un segon punt crític.[2] Els nombres 1 i 2 corresponen al primer i segon mínim en la gràfica dels potencials.

El poliamorfisme és la capacitat d'una substància d'existir en diverses modificacions amorfes (no–cristal·lines). És anàloga al polimorfisme dels materials cristal·lins. Hi ha moltes substàncies amorfes que contenen en elles mateixes característiques amorfes diferents (ex: polímers). No obstant, el poliamorfisme requereix dos estats amorfs diferenciats amb una clara i discontínua transició de fase (de primer ordre) entre ells. Una transició poliamòrfica que ocorre entre dos líquids estables pot anomenar-se transició de fase líquid-líquid.[3]

  1. ↑ Mishima, Osamu; Stanley, H. Eugene «The relationship between liquid, supercooled and glassy water» (en anglès). Nature, 396, 6709, 11-1998, pàg. 329–335. DOI: 10.1038/24540. ISSN: 0028-0836.
  2. ↑ Franzese, Giancarlo; Malescio, Gianpietro; Skibinsky, Anna; Buldyrev, Sergey V.; Stanley, H. Eugene «Generic mechanism for generating a liquid–liquid phase transition» (en anglès). Nature, 409, 6821, 2-2001, pàg. 692–695. DOI: 10.1038/35055514. ISSN: 0028-0836.
  3. ↑ Hancock, Bruno C.; Shalaev, Evgenyi Y.; Shamblin, Sheri L. «Polyamorphism: a pharmaceutical science perspective» (en anglès). Journal of Pharmacy and Pharmacology, 54, 8, 8-2002, pàg. 1151–1152. DOI: 10.1211/002235702320266343. ISSN: 0022-3573.

Previous Page Next Page






Polyamorphism English Poliamorfismo Spanish Polyamorphisme French Poliamorfismo Portuguese

Responsive image

Responsive image