Prebost

El prebost era un funcionari públic elegit pel rei per a l'administració econòmica i judicial dels dominis que li eren confiats durant l'edat mitjana i l'Antic Règim. En l'antic dret francès, prebost s'aplica diferents significats i s'aplica a diferents funcions. Etimològicament prové del llatí praepositus (encarregat) s'aplica a tota aquella persona que dirigeix una secció dedicada al servei públic, una posició que, segons els vells principis, es correspon amb un dret de jurisdicció.

A partir del segle xi, els Capet van retirar l'administració dels dominis reials als nobles per confiada als capitosts, generalment burgesos acomodats que tenien el dret de percebre les rendes del rei en el seu jurisdicció o prebostat. Aquesta pràctica, beneficiosa per a les finances reials, va propiciar greus abusos i, des de finals del segle xii, el prebost va estar controlat per un batlliu anomenat itinerant. Després, en el segle xiii van ser controlats per un batlliu i un senescal amb residència fixa.

Cal distingir entre els prebosts reials, la jurisdicció comprenia un domini reial, dels diferents prebosts més avall esmentats, així com dels altres capitosts la jurisdicció abastava les terres senyorials, dependents del Regne de França.

Els principals capitosts eren:

• Prebost reial
• Prebost de mariscals
• Prebost de palau o Gran Prebost de França
• Prebost general o Gran Prebost d'economia
• Prebost de mercaders
• Prebost de París