Preromanticisme

El preromanticisme va ser un moviment literari que es va desenvolupar a Europa principalment durant l'últim terç del segle xviii. La decadència d'aquest període transcorre durant les últimes dècades del segle, quan es veu substituït pel Romanticisme, en total oposició al Neoclassicisme, principal estètica de la Il·lustració.

Durant el segle xviii triomfen a Europa les idees clàssiques franceses del segle anterior (Neoclassicisme). Però alhora, es va forjant a diversos països una reacció radicalment contrària.

El preromanticisme se separa del noclassicisme per les següents característiques:

• Afirma el predomini del sentiment enfront de la raó. En les seves obres, els escriptors expressen els seus sentiments més tristos i exaltats.
• Rebutgen les regles, encara que alguns escriptors preromàntics les accepten.
• Enfront de la naturalesa arreglada i tranquil·la típica dels escriptors neoclassicistes, els preromàntics i més tard els romàntics prefereixen llocs esotèrics i misteriosos, com a cementiris, escenes nocturnes, tempestes, aparicions fantasmals, etc. N'és un exemple aquest texte de l'enciclopedista francès Denis Diderot, que l'any 1760, va escriure: «Què ha menester el poeta? Una naturalesa bàrbara o conreada, tranquil·la o tempestiva? Preferiria la bellesa d'un dia pur i serè a l'horror d'una nit fosca, on el mugit dels vents es barreja per intervals al murmuri sord i continu del tro llunyà, i on es veu el llampec inflamar els cels sobre el nostre cap? Preferirà un estany a una cataracta que s'infringeix i trenca entre els penyals, estremint al pastor que la sent lluny, pasturant el seu ramat a la muntanya? Quan veurem néixer poetes? Després de grans desastres i grans dissorts, quan els pobles comencin a respirar, i les imaginacions excitades per espectacles terribles, s'atreveixin a pintar coses que ni tan sols podem concebre els que no hem estat testimonis d'elles.»