Protoceratop

Protoceratop

Protoceratops
esquelet
Dades
Principal font d'alimentació	herbívor
Longitud	1,8 m
Període
Cretaci superior
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Ornithischia
Família	Protoceratopsidae
Gènere	Protoceratops Walter W. Granger i Gregory, 1923
Espècies
P. andrewsi (tipus) P. hellenikorhinus
Mida

El protoceratop (Protoceratops) és un gènere de dinosaure quadrúpede ceratop. Presentava un bec corni i una gola que podia tenir utilitat defensiva enfront depredadors com Velociraptor o sexual enfront de les femelles en zel. El robust cos (de fins a 400 quilograms) no superava els 2 metres de longitud.

S'han trobat nombrosos esquelets i sobretot diversos nius, amb molts ous i fins i tot embrions fossilitzats. Originàriament el descobriment d'aquests nius va servir per a demostrar per primera vegada, l'any 1922, que els dinosaures eren ovípars, tot i que no és segur que els ous trobats fossin de protoceratop.

El seu hàbitat era la Mongòlia del Cretaci superior (fa entre 75 i 65 milions d'anys).

Es creu que l'ésser mitològic griu fou concebut a partir d'interpretacions errònies de les restes de protoceratop, essent les ales la cresta cranial.