Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Protoindoeuropeus

Infotaula grup humàProtoindoeuropeus
Tipusgrup humà extingit i grup etnolingüístic Modifica el valor a Wikidata
Llenguaprotoindoeuropeu Modifica el valor a Wikidata
Religióreligió protoindoeuropea Modifica el valor a Wikidata
Períodeneolític Modifica el valor a Wikidata
Seguit perindoeuropeus Modifica el valor a Wikidata

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indoaris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.

El que se'n coneix prové principalment de la reconstrucció lingüística, juntament amb proves materials de l'arqueologia i l'arqueogenètica. Els protoindoeuropeus probablement van viure durant el neolític final, o aproximadament el IV mil·lenni aC. Els principals estudiosos els situen a la zona de l'estepa pòntic-caspi a Euràsia (actual Ucraïna i sud de Rússia).[1] Alguns arqueòlegs ampliarien la seva profunditat temporal al Neolític mitjà (5500 a 4500 aC) o fins i tot al Neolític primerenc (7500 a 5500 aC) i suggeririen hipòtesis alternatives de localització.

A principis del II mil·lenni aC, els descendents dels protoindoeuropeus havien arribat a tota Euràsia, incloent-hi Anatòlia (hitites), l'Egeu (els avantpassats lingüístics de la Grècia micènica), el nord d'Europa (cultura de la ceràmica cordada), les vores de l'Àsia Central (cultura iamna), i el sud de Sibèria (cultura Afanasievo).[2]

  1. Anthony, David W. The horse, the wheel, and language: how Bronze-Age riders from the Eurasian steppes shaped the modern world, 26 juliol 2010. ISBN 9781400831104. OCLC 496275617. 
  2. Mallory, J. P.. Encyclopedia of Indo-European culture. Taylor & Francis, 1997, p. 4 and 6 (Afanasevo), 13 and 16 (Anatolia), 243 (Greece), 127–128 (Corded Ware), and 653 (Yamna). ISBN 978-1-884964-98-5. 

Previous Page Next Page