Un qanat o kariz (també conegut com a foggara al Nord d'Àfrica) és un canal subterrani inclinat suaument per transportar aigua des d'un aqüífer o pou d'aigua fins a la superfície per regar i beure, actuant com a aqüeducte subterrani. Construït inicialment a l'Iran, l'Iraq i altres societats, es tracta d'un antic sistema de subministrament d'aigua procedent d'un pou profund, que fa ús d'una sèrie d'eixos d'accés vertical. Els qanats segueixen creant un subministrament fiable d'aigua per als assentaments humans i el reg en climes càlids, àrids i semiàrids, però el valor d'aquest sistema està directament relacionat amb la qualitat, el volum i la regularitat del flux d'aigua. Tradicionalment, els qanats s'han construït a mà d'obra a l'Iran per un grup de treballadors qualificats, conegut com a kariz gar. Històricament, la professió estava ben pagada i normalment es transmetia de pares a fills.
Als Països Catalans el que hi ha són mines d'aigua o fonts de mina, d'origen romà[1] o d'origen àrab, conegudes a Castella com viajes de agua.
Segons la majoria de fonts, la tecnologia dels qanats va ser desenvolupada a l'antic Iran per les persones perses en algun moment de principis del primer mil·lenni aC i es va estendre d'allà lentament cap a l'oest i cap a l'est.[2][3][4][5][6][7] No obstant això, algunes altres fonts suggereixen un origen del sud-est àrab.[8] A més a més, hi a evidències de que es van desenvolupar sistemes anàlegs de forma independent a la Xina i Amèrica del Sud, concretament al sud del Perú.[9]