Fanerozoic |
Quaternari |
Holocè (0,0117 Ma) |
Plistocè (2,58 Ma) |
Neogen |
Pliocè (5,333 Ma) |
Miocè (23,03 Ma) |
Paleogen |
Oligocè (33,9 Ma) |
Eocè (56,0 Ma) |
Paleocè (66,0 Ma) |
Mesozoic |
Cretaci (~ 145,0 Ma) |
Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma) |
Triàsic (251,902 ± 0,024 Ma) |
Paleozoic |
Permià (298,9 ± 0,15 Ma) |
Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma) |
Devonià (419,2 ± 3,2 Ma) |
Silurià (443,8 ± 1,5 Ma) |
Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma) |
Cambrià (538,8 ± 0,2 Ma) |
El Quaternari és el període geològic que començà fa 2,58 milions d'anys i encara dura. Es tracta del segon període de l'era del Cenozoic. El seu nom fou encunyat per Jules Desnoyers ampliant la divisió del temps geològic en «Primari», «Secundari» i «Terciari» proposada pel geòleg italià Giovanni Arduino.[1]
Aquest període inclou les èpoques glacials més recents i els seus interglacials. El seu inici coincidí amb l'expansió de les glaceres continentals a l'hemisferi nord, on acabarien cobrint gran part de les regions temperades amb capes de gel de diversos quilòmetres de gruix, i importants canvis climàtics i oceanogràfics.[2]
En una revisió recent de la classificació internacional dels períodes geològics, el Quaternari fou incorporat al Neogen. Aquest acte no fou ben rebut per alguns geòlegs. Finalment, el 2009 es decidí reinstaurar el Quaternari com a període geològic a part.[3]