Raga

El raga (en sànscrit राग rāga, "color, matís", però també "bellesa, harmonia, melodia")^[1][2] a vegades també s'escriu raag i en tàmil (per exemple) இராகம irākam en música carnàtica és un sistema tonal usat en la música clàssica hindú.^[3] Aquest sistema antic es considera microtonal, ja que divideix l'octava en 22 intervals anomenats xrutis, els quals són menors que el semitò. En general, la música hindú es basa en una melodia única d'un instrument acompanyat de percussió. No hi ha contrapunt ni tampoc progressions harmòniques. La seva complexitat i bellesa rauen en les melodies i en els ritmes. És per això que la divisió de l'octava en més intervals possibilita que les melodies hindús tinguin una riquesa especial.

Malgrat això, de forma similar a la música occidental, la majoria d'obres utilitzen només set de les 22 notes possibles. La principal diferència entre aquestes dues músiques rau en el fet que la música occidental, en termes generals, es basa principalment en dues sonoritats: la major i la menor. La música hindú, en canvi, gràcies a l'abundància de notes pot prendre molts més matisos diferents. Les ragues, que són composicions regides per esquemes melòdics d'improvisació, es fonamenten en alguna d'aquestes sonoritats.

Cada raag es distingeix per una escala ascendent (aroh) i una de descendent (avaroh) que poden tenir un mínim de 5 i un màxim de 7 notes, podent ser l'escala ascendent diferent de la descendent.