Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Ralinga
.jpg)
La ralinga[1] (del francès ralingue, i de l'antic nòrdic *rár-línk, compost per rar, genitiu de rá, "bordó", i línk, "vora d'una vela"), és el cap amb què que es cusen i es reforcen les vores de les veles.[1][2] Pren el nom o denominació de cadascuna de les vores o caigudes, les més importants: la ralinga de gràtil i la ralinga de pujament. Normalment va cosit a la vora amb què se subjecta una vela quadra, una vela llatina o en general, una vela de tallant, a la seva verga, antena o nervi, de vegades mitjançant els garrutxos.[3]
- ↑ 1,0 1,1 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesopti - ↑ «Ralinga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ricard Jaime Pérez. La maniobra en els velers de creu. Edicions UPC, Barcelona, 2006, p. 185. ISBN 9788483015902.
Previous Page Next Page
