Els ribozims són àcids ribonucleics (ARN) amb capacitat enzimàtica presents a les cèl·lules amb múltiples funcions tan importants com, per exemple, el processament de l'ARN. Es pensa que van tenir un paper fonamental en la història de l'origen de la vida essent els protagonistes de l'anomenat "món d'ARN primitiu" en les etapes més primerenques de l'aparició i evolució dels primers organismes vius al planeta Terra. Els ribozims en qualitat de portadors d'informació genètica i, a la vegada, de catalitzadors són el principal argument a favor de la teoria del món d'ARN que postula que aproximadament fa 3.500 milions d'anys els àcids ribonucleics haurien estat capaços de catalitzar la seva pròpia duplicació, és a dir, actuaven com a molècules autoreplicatives; exercint així alhora la funció de catalitzar reaccions (pròpia de les proteïnes) i de reservori de la informació genètica (pròpia de l'ADN). Els ribozims tenen també una funció important en les cèl·lules en estructures formades per ARN com els ribosomes (traducció) o els espliceosomes (transcripció).[1]
Alguns dels ribozims coneguts fins ara a la naturalesa són: ARNr 23S peptidil transferasa, RNAasa P, introns del grup I i II, leadzim, ribozim hairpin o sivella, ribozim cap de martell, ribozim VDH, ribozim cpeb3 dels mamífers, ribozim vs, ribozim glmS, ribozim CoTC, ribozim GIR1 "branching" o corbat, bifurcat.