Per a altres significats, vegeu «roja (desambiguació)». |
Rubia tinctorum | |
---|---|
Dades | |
Font de | Laca de garança i madder (en) |
Planta | |
Tipus de fruit | drupa |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Gentianales |
Família | Rubiaceae |
Gènere | Rubia |
Espècie | Rubia tinctorum L., 1753 |
La roja (Rubia tinctorum L.) és una planta silvestre d'un metre d'alçada de la família de les Rubiàcies (Rubiaceae).[1] Floreix de juny a agost i fa flors grogues i vistoses. És cultivada per a aprofitar-ne la rel rogenca en l'elaboració de tints.[1][2]
El nom científic Rubia tinctorum L. prové de: rubia (parent amb el llatí rubor, vermellor) referent al rizoma rogenc de la planta, i tinctorum (del llatí tinctor, tintorer). Tot i així, hi ha un seguit de sinonímia popular catalana que donen nom a la planta: rúbia, rogeta, rèvola, herba dels tintorers, herba apelagosa.[3]
La roja és originària de les regions mediterrànies, concretament de la zona sud-oest d'Europa i Àsia Menor on creix de forma silvestre. Es cultiva a Itàlia, França, Regne Unit, Alacant, Castelló, Illes Balears i Catalunya, especialment a Barcelona i Lleida.[4] Creix bé en zones muntanyoses i amb un clima humit, al nord de la península Ibèrica. Fora de la zona originària va «escapar» de les zones de conreu i creix de manera subespontània.