Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Sarakhs

Plantilla:Infotaula geografia políticaSarakhs
سرخس (fa) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat de l'Iran i ciutat fronterera Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 36° 32′ 42″ N, 61° 09′ 28″ E / 36.545°N,61.1578°E / 36.545; 61.1578
EstatIran
ProvínciaRazavi Khorasan
Xarestan a la provínciaSarakhs County (en) Tradueix
BakhshCentral District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població42.179 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud276 m Modifica el valor a Wikidata

Lloc websh-sarakhs.ir Modifica el valor a Wikidata

Sarakhs (persa: سرخس) fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.

La tradició diu que fou fundada pel riu turc llegendari Afrasiyab, però la seva primera menció a la història és del 643 en un reconeixement dels àrabs; el 651/652 fou ocupada per Abd Allah ibn Amir. És esmentada en els combats lliurats en el govern de Nasr ibn Sayyar al-Kinani (738-748). El 801 la ciutat es va revoltar contra el governador Ali ibn Isa ibn Mahan (796-808), sota la direcció del mawla Abu l-Khasib Wuhayb ibn Abd Allah (revoltat ja el 799 i que va lluitar fins al 802).

Al segle xi els turcmans van envair el Khorasan: Mahmud de Gazni va autoritzar el 1025 a 400 famílies oghuz a creuar el Oxus i instal·lar-se prop de Farawa, Abiward i Sarakhs; el 1036 aquests oghuz reclamaven subvencions amb càrrec als ingressos de Merv, Abiward i Sarakhs. La ciutat fou atacada per grups turcmans i el 1040, quan Mahmud de Gazni va anar a la zona, els ciutadans de Sarakhs, li va refusar l'entrada, i Mahmud va haver de conquerir la població per la força. Des de Sarakhs Mahmud va marxar a lluitar a la que seria la batalla de Dandankan contra els seljúcides: Dandakan estava situada entre Sarakhs i Merv.

Al segle xii, a la mort del sultà Sandjar, Sarakhs va caure en mans del cap oghuz Malik Dinar, i poc després del pretendent corasmi Sultan Shah ibn Il Arslan. Va quedar en mans de Coràsmia fins a la invasió mongola quan Tului la va ocupar el 1221 igual que la resta de les poblacions del Khorasan. Un shihna (governador militar) mongol es va establir a la ciutat; al circular rumors sobre els èxits de Djalal al-Din Manguberti es va revoltar efímerament. Es va recuperar lentament de la devastació mongola. Ibn Battuta la va visitar al segle següent i no la descriu, però Mustawfi a la meitat del segle xiv diu que tenia una muralla de 5000 passos de circumferència i la seva agricultura era pròspera (produïa melons i raïm).

El 1370 a la mort de Malik Muizz al-Din Abu l-Hassan Muhammad, els dominis kart es van repartir entre els seus dos fills: la part occidental, amb capital a Sarakhs i que incloia una part de Kuhistan va quedar pel fill petit Muhammad ibn Muhammad. Quan el 1381 Tamerlà va marxar contra Herat on governava el fill gran Malik Ghiyath al-Din Pir Ali, Muhammad ibn Muhammad es va sotmetre immediatament al conqueridor i aquest li va permetre retornar al seu govern. Però quan Tamerlà va marxar cap a Samarcanda el governador de Khurasan, Miran Shah, fill de Tamerlà, el va arrestar i el va enviar a Samarcanda on va passar el hivern.[1] El 1382 Muhammad ibn Muhammad, juntament amb Ali Beg ibn Arghun Shah (cap dels Ja'un-i-Qurban), i Ghuri ibn Pir Ali (fill de Malik Ghiyath al-Din Pir Ali d'Herat) foren enviats a Andijan, governada per Umar Xaikh, fill de Timur.

L'estiu de 1405 Sarakhs fou concedida en feu (Syourgal) a l'amir Sulayman Xah que va perdre elseus drets quan es va revoltar poc després. En la revolta de l'amir Said Khoja del 1406, fou decisiu el suport a l'emperador de les tropes estacionades a Merv i Sarakhs, manades per l'amir Alikeh Kukeltaix (kukeltaix vol dir germà de llet, i ho era de Xah Rukh). Said Khoja va decidir aleshores fugir cap al Mazanderan.

El 6 de març de 1415 Xah Rukh va sortir d'Herat i va anar a Sarakhs on va visitar diverses tombes de xeics (considerats sants). D'allí va anar a Mehnah on va visitar un únic lloc de pelegrinatge. Va caçar al desert de Khaveran.

En el conflicte entre safàvides i uzbeks, Sarakhs ocupava una posició fronterera entre els dos poders. Ubayd Allah Sultan la va ocupar temporalment el 1526 en la seva campanya contra Mashad i Tus. Posteriorment va patir atacs dels turcmans Teketekke des de Merv, atacs que van durar fins al 1850 quan els perses van construir una fortalesa poderosa a Sarakhs a la riba oriental del riu. Els russos van aparèixer uns anys després i van instal·lar una posició fortificada a la vella Sarakhs, a la riba dreta del riu.

La ciutat moderna de Sarakhs és cap d'un districte i d'un comtat de la província de Razavi Khorasan. Gran part de l'antiga ciutat està a l'altre costat del riu un territori de Turkmenistan i s'anomena Saraghs. La població del districte iranià el 2001 era de 87.442 habitants i la superfície era de 8.407 km². La població de la ciutat era de 5.000 persones el 1950.

  1. Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 35

Previous Page Next Page






سرخس (إيران) Arabic سرخس (إيران) ARZ Sərəxs AZ سرخس AZB সারখাস (ইরান) Bengali/Bangla Sarakhs (kapital sa munisipyo) CEB سەرەخس CKB Sarachs Czech Sarakhs English Saraĥs EO

Responsive image

Responsive image