Sepiolita | |
---|---|
Sepiolita de la província d'Eskişehir, Anatòlia, Turquia | |
Fórmula química | Mg₄(Si₆O15)(OH)₂·6H₂O |
Epònim | Sèpides i pedra |
Localitat tipus | Bettolino (en) |
Classificació | |
Categoria | silicats > fil·losilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 09.EE.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EE.25 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.13b |
Dana | 74.03.01b.01 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Hàbit cristal·lí | nodular, terrossa, massiva; rarment forma fibres fines al llarg de {001} |
Estructura cristal·lina | a = 5.21 Å, b = 26.73 Å, c = 13.5 Å; Z = 4 |
Grup puntual | ortoròmbica 2/m2/m2/m |
Grup espacial | space group 52 (en) |
Color | blanc, grisenc, groguenc, blau-verd |
Exfoliació | desconeguda |
Fractura | concoidal |
Duresa (Mohs) | 2 |
Lluïssor | mat |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | opaca |
Gravetat específica | 2 |
Densitat | 2 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.520 nβ = 1.520 nγ = 1.530 |
Birefringència | δ = 0,010 |
Angle 2V | mesurat: 20° a 70°, calculat: 18° |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Sep |
Referències | [1] |
La sepiolita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), alhora que pertany i dona nom al grup sepiolita de minerals.[2] Va ser anomenada així l'any 1847 per Ernst Friedrich Glocker del grec sepia i lithos, pedra, degut al seu color i la porositat. Com a material per escultura se la coneix com a escuma de mar.