Sif

En la mitologia escandinava, Sif és l'esposa de Tor i mare de Modi i Magni. Deessa dels cereals.^[1]

Sif apareix a l'Edda poètica, compilada al segle xiii a partir de fonts tradicionals anteriors, a l'Edda prosaica escrita al segle xiii per Snorri Sturluson, i en la poesia d'skald. Tant a la "Edda poètica" com a l'"Edda prosaica", Sif és l'esposa del déu del tro Tor i és coneguda pels seus cabells rossos.^[2]

A l'"Edda prosaica", Sif és nomenada com la mare de la deessa Trud amb Tor i d'Ul·le amb un pare el nom del qual no està registrat. També narra que per culpa de Loki va perdre els seus cabells, que eren molt bonics, i que Tor va obligar a Loki a tenir una capella d'or feta per Sif, resultant no només en les tresses daurades de Sif, sinó en altres cinc objectes per a altres déus.

Els estudiosos han proposat que el pèl de Sif pugui representar camps de blat daurat, que pugui estar associat amb la fertilitat, la família i el matrimoni, i que pugui haver-hi una al·lusió al seu paper o, possiblement, al seu nom al antic poema anglosaxó Beowulf.^[3]