Sikuani

Sikuani

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	23.006 Colòmbia 8.428 Veneçuela
Parlants nadius	23.006
Autòcton de	Departament d'Arauca, Casanare, Guainía, Guaviare, Departament del Meta, Vichada, Apure, Bolívar i Amazones
Estat	Colòmbia i Veneçuela
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües macroarawak Llengües guahibanes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	guh
Glottolog	guah1255
Ethnologue	guh
UNESCO	296
IETF	guh
Endangered languages	2672

El sikuani (o guahibo) és una llengua indígena del grup central de la família guajibana que possiblement va formar un continu dialectal amb la llengua cuiba, fins que van ser separats per l'assentament en les riberes dels rius, de pobles de llengües arawak i sàliba i més tardanament per la colonització. La parlen unes 23.006 persones a Colòmbia (departaments de Casanare, Meta i Vichada) i 8.428 més a Veneçuela (est de Los Llanos) de l'etnia dels guahibos. Hi ha un 40% de monolingüisme i un 45% d'alfabetització.^[1][2]

Els principals dialectes sikuani són Waü (occidental) i Parawá (oriental). Newütjü (Tigrero) és una forma transicional entre tots dos. El Hamorúa (Jamorua) és una forma extrema de Parawá, en tant que hi ha diversos dialectes transicionals entre sikuani i cuiba: Domi (Playero), del riu Arauca, més sikuani; Waüpiwi (Wipiwi, Yomati) dels ric Uachadía i alt Tom; Siripuji (Tsiripu o Siripu) del riu Aguaclara; i Mayaraji (Mariposo o Mayalero), del riu Arauca.^[3][4]