Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants | 23.006 Colòmbia 8.428 Veneçuela |
Parlants nadius | 23.006 |
Autòcton de | Departament d'Arauca, Casanare, Guainía, Guaviare, Departament del Meta, Vichada, Apure, Bolívar i Amazones |
Estat | Colòmbia i Veneçuela |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües macroarawak Llengües guahibanes | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-3 | guh |
Glottolog | guah1255 |
Ethnologue | guh |
UNESCO | 296 |
IETF | guh |
Endangered languages | 2672 |
El sikuani (o guahibo) és una llengua indígena del grup central de la família guajibana que possiblement va formar un continu dialectal amb la llengua cuiba, fins que van ser separats per l'assentament en les riberes dels rius, de pobles de llengües arawak i sàliba i més tardanament per la colonització. La parlen unes 23.006 persones a Colòmbia (departaments de Casanare, Meta i Vichada) i 8.428 més a Veneçuela (est de Los Llanos) de l'etnia dels guahibos. Hi ha un 40% de monolingüisme i un 45% d'alfabetització.[1][2]
Els principals dialectes sikuani són Waü (occidental) i Parawá (oriental). Newütjü (Tigrero) és una forma transicional entre tots dos. El Hamorúa (Jamorua) és una forma extrema de Parawá, en tant que hi ha diversos dialectes transicionals entre sikuani i cuiba: Domi (Playero), del riu Arauca, més sikuani; Waüpiwi (Wipiwi, Yomati) dels ric Uachadía i alt Tom; Siripuji (Tsiripu o Siripu) del riu Aguaclara; i Mayaraji (Mariposo o Mayalero), del riu Arauca.[3][4]