Silvita | |
---|---|
Fórmula química | KCl |
Epònim | Franciscus Sylvius |
Localitat tipus | Vesuvi |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 03.AA.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.20 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.02 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Hàbit cristal·lí | cubs i octaèdres; columnar, in crostes, granular, massiu |
Estructura cristal·lina | a = 6.2931 Å; Z = 4 |
Grup puntual | isomètrica hexoctahedral (4/m32/m) F m3m |
Massa molar | 74.55 g |
Color | incolor, blanc, gris pàl·lid, blau pàl·lid, pot ser vermella per inclusions d'hematita |
Exfoliació | perfecta en [100], [010], [001] |
Fractura | rara |
Tenacitat | fràgil a dúctil |
Duresa (Mohs) | 1,5 a 2 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Gravetat específica | 1,993 |
Densitat | 1.987 |
Propietats òptiques | isotròpica |
Índex de refracció | 1,4903 |
Pleocroisme | visible en cristalls acolorits |
Fluorescència | no en té |
Altres característiques | sabor salat i amarg |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Syl |
Referències | [1] |
La silvita, de vegades també anomenada silvina, és un mineral del grup dels halurs. Rep el seu nom de François Sylvius de le Boe (1614-1672), un físic i químic de Leyden, Països Baixos.