Back سير الملوك (كتاب) Arabic Siyasətnamə AZ সিয়াসাতনামা Bengali/Bangla Siyasatnama German Siyasatnama English Siyasatnama Spanish سیاستنامه FA סיאסת נאמה HE Libro del Governo Italian Сиасет-намэ Russian
(fa) سیاست نامہ  | |
|---|---|
_(14777011531).jpg) | |
| Tipus | obra literària |
| Autor | Nidham-al-Mulk |
| Llengua | persa |
| Publicació | 1092 |
| Tema | ciències polítiques i filosofia política |
Siyāsatnāma / Siyāsat nāmeh (en persa: سياست نامه, Llibre de govern), també conegut com Siyar al-muluk, és l'obra més famosa de Nidham-al-Mulk, el fundador de les escoles Nizamiyya a la Pèrsia medieval i visir dels sultans seljúcides Alp Arslan i Màlik-Xah I. Al-Mulk tenia un "poder immens" com a principal administrador de la dinastia Seljúcida durant un període de més de 30 anys, i fou responsable d'establir formes de govern i administració genuïnament perses que durarien per segles.[1][2] Gran part del seu estudi sobre la manera de governar forma part del Siyasatnama, el qual, en la tradició d'escriptura islamicopersa, és conegut com l'Espill de prínceps.
Escrit en persa i compost en el segle xi, el Siyasatnama s'elaborà quan Màlik-Xah va demanar que els seus ministres escriguessen llibres sobre el govern, l'administració i els problemes que enfrontava la nació. El tractat compilat per al-Mulk, però, va ser l'únic que va rebre aprovació i fou acceptat com a component de "la llei de la constitució de la nació". Conté 50 capítols relatius a la religió, política i altres temes de l'època, dels quals els darrers 11 capítols (escrits poc abans de l'assassinat de Nizam) s'enfocaven en els perills que enfrontava l'imperi i en particular la creixent amenaça dels ismaïlites.[3] El tractat també pretén guiar el governant respecte a la realitat del govern i com hauria d'exercir-lo; es refereix al "correcte acompliment dels soldats, la policia, els espies i els oficials de finances" i dona consells ètics fent èmfasi en la necessitat que el governant siga just i piadós.[4] Al-Mulk defineix detalladament el que ell considera justícia, és a dir, que totes les classes reben el que els correspon, i que els febles siguen protegits; quan siga possible, la justícia és definida tant pel costum com per la xaria i el governant ret comptes davant Déu.
També, sovint se citen anècdotes d'herois de les cultures islàmica i persa (com ara de Mahmud de Ghazna i Cosroes I) com a exemples d'hòmens bons i virtuosos.[5] Es considera que Siyasatnama mostra l'actitud de l'elit persa del segle xii respecte al passat de la seua civilització, així com també documenta els mètodes de la burocràcia i fins a quin punt estava influenciada per les tradicions preislàmiques.[5]
La còpia més antiga que es conserva d'aquesta obra es troba a la Biblioteca Nacional de Tabriz, a l'Iran. Es traduí al francès el 1891.