Stiffelio

Stiffelio

Forma musical	òpera
Compositor	Giuseppe Verdi
Llibretista	Francesco Maria Piave
Llengua original	italià
Basat en	Le Pasteur, ou L'Évangile et le Foyer, d'Émile Souvestre i Eugène Bourgeois (1848).
Data de publicació	segle XIX
Gènere	òpera
Parts	tres
Personatges	(primera i segona versió) Stiffelio, pastor assasverià (tenor), després Aroldo, cavaler saxó Lina, la seua esposa (soprano), després Mina, esposa Stankar, vell coronel, comte de l'Imperi i pare de Lina (baríton), després Egberto, vell cavaller vassall de Kenth i pare de Mina Raffaele, noble de Leuthold (tenor), després Godvino, cavaller, hoste d'Egberto Jorg, altre vell ministre (baix), després Briano, eremita Federico di Frengel, cosí de Lina (tenor), després Enrico, cosí de Mina Dorotea, cosina de Lina (mezzosoprano), després Elena, cosina de Mina Fritz, servent (personatge mut), després Jorg, servent d'Aroldo
Estrena
Estrena	16 de novembre de 1850
Escenari	Teatro Grande de Trieste,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	30 d'octubre de 1856, Teatre Principal (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu	24 de novembre de 1860 Aroldo: 4 de desembre de 1872

Stiffelio és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, que va ser estrenada el 16 de novembre de 1850 al Teatro Grande de Trieste.

El llibret està basat en la comèdia francesa d'Émile Souvestre i Eugène Bourgeois, Le Pasteur, ou L'Évangile et le Foyer (1848).

L'òpera aborda el tema, per l'època espinós, de l'adulteri; i a més comès per l'esposa d'un pastor protestant, que acaba amb un insòlit final feliç. El fracàs de l'estrena va obligar Verdi a modificar radicalment l'òpera, afegint-hi un quart acte i retrotraent l'acció a l'edat mitjana. La nova versió, estrenada amb el títol d'"Aroldo" (1857), no va obtenir un major èxit i actualment la crítica la considera inferior a l'original.

El 20 de desembre de 1985, al Teatro la Fenice de Venècia, va tenir lloc una nova recuperació de l'òpera. Des d'aleshores Stiffelio ha gaudit d'una rehabilitació crítica i reapareix amb certa regularitat als escenaris, encara que no gaire sovint.

En la trajectòria artística de Verdi, hom considera Stiffelio com el punt d'inflexió entre les concepcions tràgiques i èpiques del període juvenil i el melodrama burgès de la plena maduresa. Tant l'ambientació, gairebé contemporània, com la relació complexa i dolorosa entre la protagonista femenina i l'autoritat paterna anuncien La Traviata. Per altra banda, la lúcida i eixuta essencialitat del disseny dramatúrgic i de la seua delineació musical, intensa però sense subratllats patètics, recorda a Rigoletto, l'òpera immediatament posterior. Una de les raons del fracàs de Stiffelio en el temps de la seua estrena siga probablement el seu escàs "melodramatisme".