Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Sudetenland

Sudetenland
Bandera la Sudetenland
Territori dels Sudets
Capital Teplitz
Creació 1939 Incorporació a Alemanya
Dissolució 1945 Incorporació a Txecoslovàquia
Llengua oficial Alemany

Sudetenland (alemany: Sudetenland; txec: Sudety, polonès: Kraj Sudetów) era un territori habitat per un poble de parla alemanya anomenat alemanys sudets (alemany: Sudetendeutsche, txec: Sudetští Němci, polonès: Niemcy Sudeccy), a les terres de Bohèmia frontereres amb Alemanya.

Eren descendents de colons alemanys cridats a partir del segle xiii pels reis de Bohèmia. Una part d'ells demanà el 1919 la incorporació de llur territori a la República Alemanya, però el Tractat de Saint-Germain l'adscriví a Txecoslovàquia. El fet que fossin exclosos de les indemnitzacions per ser suspectes d'hostilitat vers la nació txeca, i la depuració del 50% dels funcionaris alemanys provocaren que es mostressin hostils des d'un principi i creessin els Turnverband, contraris als sokols. Per suavitzar les tensions, el febrer del 1920 s'aprovà la Llei dels Idiomes, en teoria força tolerant, i una constitució que garantia els drets de les minories.

La reivindicació d'unir-se a Alemanya, esmorteïda els anys vint, es revifà el 1933, que, amb el suport de Hitler, Konrad Henlein i Karl Hermann Frank fundaren el Front Patriòtic dels Alemanys Sudets (Sudeten Deustche Heimatfront), de caràcter corporativista i völkisch, transformat el 1935 en Partit Alemany dels Sudets (Sudetendeutsche Partei). El 1935 ja obtindrà ell sol el 66% dels vots germanòfons (1.249.541 vots). D'antuvi només perseguien arrencar concessions al govern txec, però des del 1938 se subordinarien al govern d'Adolf Hitler.

Arran del seu triomf a les eleccions legislatives del 1935, Praga feu propostes conciliadores, que Henlein rebutjà. Després d'un nou triomf a les eleccions municipals del maig del 1938, Henlein exigí l'acompliment dels anomenats vuit punts de Karlovy Vary, els quals, a més de l'autonomia completa, exigien de Txecoslovàquia la reparació dels hipotètics danys causats als sudets des del 1918 i una eventual reunificació amb Alemanya. Aquestes peticions, sostingudes per Alemanya i refusades pel govern de Praga, foren parcialment acceptades per França i la Gran Bretanya; el primer ministre britànic, Neville Chamberlain, amb l'anuència d'Édouard Daladier, temptà, sense èxit, una mediació entre txecs i alemanys (agost del 1938).

Sudets expulsats el 1945

Les entrevistes de Chamberlain amb Adolf Hitler a Berchtesgaden i Bad Godesberg (15 i 22-24 de setembre) no van donar cap resultat. Quan, després de la mobilització general decretada per Praga i l'ultimàtum del Tercer Reich a Txecoslovàquia (26 de setembre), semblava imminent la guerra, la Conferència de Múnic (29-30 de setembre), celebrada a proposta de Benito Mussolini, acordà l'annexió de la regió dels sudets per Alemanya, si era ratificada per un plebiscit. Però el plebiscit no arribà a tenir lloc, perquè l'1 d'octubre de 1938 l'exèrcit alemany ocupà el territori. Uns 800.000 txecs restarien dins el territori com a ciutadans alemanys, sense cap dret per a ells enmig de 2.800.000 alemanys.

En tornar a Txecoslovàquia el 1945, fou expulsada la major part dels quasi tres milions de sudets.


Previous Page Next Page