|
|||||
![]() Actuació en l'Olympia Halle, Munic, part de la gira "Breakfast In Europe" 1980. ![]() | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | grup de música ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 1969, Londres ![]() | ||||
Activitat | |||||
Activitat | 1969 ![]() ![]() | ||||
Segell discogràfic | A&M Records Chrysalis ![]() | ||||
Gènere | Rock progressiu i rock ![]() | ||||
Format per | Roger Hodgson (1969–1983) Richard Palmer-James (1969–1970) Keith Baker (1969–1970) Rick Davies (1969–2003) Robert Millar (1970–1971) Frank Farrell (1971–1972) John Helliwell (1973–2011) Bob Siebenberg (1973–1983) Dougie Thomson (1973–1988) Mark Hart (1985–2002) Carl Verheyen (1985–2011) Lee Thornburg (1996–2012) Cliff Hugo (1997–2010) Jesse Siebenberg (2002–2012) ![]() | ||||
Lloc web | supertramp.com ![]() | ||||
Supertramp és una banda britànica de rock formada el 1969 sota el nom de Daddy. A principis de l'any 1970 van canviar aquest nom pel de Supertramp. Encara que la seva música es va categoritzar inicialment com a rock progressiu, més tard van incorporar una combinació de rock tradicional i art rock en la seva música. El treball de la banda està marcat per la composició dels seus fundadors, Rick Davies i Roger Hodgson, per la inconfusible veu d'aquest últim i també per l'ús prominent del piano elèctric Wurlitzer i del saxofon. Malgrat l'èxit comercial, els seus membres mai van arribar a ser estrelles del rock. Es deia, en el cim de la seva popularitat, que Supertramp era el grup musical amb més vendes del món els membres del qual podien passejar pel carrer sense ésser reconeguts.
Mentre que els primers treballs de la banda eren principalment rock progressiu, varen gaudir de més èxit comercial quan a mitjans dels 70 van incorporar en els seus treballs elements més convencionals i propers a la ràdio fórmula arribant a vendre més de 60 milions de discos.[1][2] Van aconseguir el seu cim comercial el 1979 amb Breakfast in America, del qual s'han venut més de 20 milions de còpies.[3]
Tot i que els seus àlbums eren més exitosos que no els seus senzills, Supertramp va gaudir de diversos grans èxits al llarg dels '70 i dels '80 com, per exemple, Dreamer, Bloody Well Right, Give a Little Bit, The Logical Song, Breakfast in America, Goodbye Stranger, Take the Long Way Home, It's Raining Again i Cannonball. La banda va aconseguir una popularitat important als Estats Units, Canadà, la major part d'Europa, Sud-àfrica, Austràlia i Brasil. Des de la marxa de Hodgson el 1983, Rick Davies, l'altre membre fundador, ha liderat el grup.