Talassa

Per a altres significats, vegeu «Talassa (satèl·lit)».

Tàlassa

Detall d'un mosaic on es veu Thalassa, 512 a.C.
Tipus	divinitat protògena Déus de la mar e la mitologia grega
Context
Mitologia	mitologia grega
Dades
Gènere	femení
Família
Mare	Hèmera
Pare	Èter
Fills	Hàlia, Egeó i Telquins

Tàlassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê o Θάλαττη Thalattê, 'mar'), en la mitologia grega, era una deessa primordial i la personificació del mar. Era filla d'Èter i Hèmera, i representava el mar Mediterrani.^[1]

Segons un escoli a Apol·loni de Rodes, Ió de Quios, un poeta del segle v aC va dir que Tàlassa era la mare de Briàreu, un dels Hecatonquirs.^[2] Diodor de Sicília diu que va ser mare, amb Pontos de pare, dels nou Telquines, de la nimfa Hàlia^[3] i segons Higí, també dels peixos del mar.^[4] També va ser mare d'Egeó, la personificació del mar Egeu. A l'Himne òrfic al mar, a Tetis, se l'equipara amb Talassa, i se l'anomena la mare de Kypris (Afrodita), que la va tenir amb Urà.^[5]

Isop explica que Tàlassa podia adoptar la forma humana. També diu que una vegada els déus dels rius es van reunir i es van queixar de Talassa, perquè ells li oferien aigua dolça i ella tenia només uns dons amargs, i només oferia aigua salada i estèril.^[6]