Back টাঙ্গুত ভাষা Bengali/Bangla زمانی تانگوت CKB Tangutische Sprache German Tangut language English Idioma tangut Spanish Tanguutin kieli Finnish Tangoute French Lingua tangut GL तान्गूत भाषा HI Tangutski jezik Croatian
𗼇𗟲  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua natural, llengua antiga, llengua extinta i llengua morta |
| Ús | |
| Estat | República Popular de la Xina |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües birmo-qiànguiques Llengües qiànguiques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | Escriptura tangut |
| Estudiat per | Tangutology (en)  |
| Codis | |
| ISO 639-3 | txg |
| Glottolog | tang1334 |
| IETF | txg |
El Tangut (també anomenat Xīxià, Hsi-Hsia o Mi-nia) és un antiga llengua tibetobirmana[1] nord-oriental parlada antigament a l'Imperi tangut, o Xia occidental. Algunes lingüistes la classifiquen com a llengua qiàngica, que inclouen les llengües qiang del nord i del sud i les llengües rGyalrong.
El tangut era una de les llengües oficials de l'Imperi tangut o Xia occidental (anomenat Mi nyag en tibetà i 彌藥 Míyào en xinès), imperi fundat pels tanguts que va obtenir la independència de la dinastia Song a principis del segle xi. L'imperi es va extingir amb la invasió de Genghis Khan el 1226.[2]
La llengua tangut té un sistema d'escriptura pròpia, l'escriptura tangut.
El text conegut més tardà escrit en llengua tangut, els pilars dharani tanguts, daten de 1502, la qual cosa suggereix que la llengua va continuar usant-se gairebé tres-cents anys després de la destrucció de l'imperi tangut.[3]
- ↑ van Driem, George. Languages of the Himalayas, Volume One. BRILL, 2001. ISBN 90-04-12062-9.
- ↑ «IDP News Issue No. 2». IDP Newsletter, 2, 1-1995, pàg. 2–3. Arxivat de l'original el 2007-06-30. ISSN: 1354-5914 [Consulta: 3 juliol 2009].
- ↑ Frederick W. Mote. Imperial China 900-1800. Harvard University Press, 2003, p. 257–. ISBN 978-0-674-01212-7.