Teodolinda

Teodolinda

Pintura dels germans Zavattari, 1444 (1444 (Gregorià))
Biografia
Naixement	c. 570 (Gregorià) Ratisbona (Alemanya)
Mort	22 gener 627 (56/57 anys) Monza (Itàlia)
Sepultura	Catedral de Monza
Reina consort longobards
589 – 616
Dades personals
Residència	Lierna Castle (en) Lierna
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	monarca, mecenes
Enaltiment
santa
Altres
Títol	Reina consort
Família	Dinastia Agilolfinga i Letingi
Cònjuge	Agilulf (591–616) Agilulf (590 (Gregorià)–) Autari (589 (Gregorià)–)
Fills	Tochter (?)  () Autari Tochter von Turin  () Autari Chrodoald von Bayern  () Agilulf Gundeberga  () Agilulf Adaloald  () Agilulf
Pares	Garibald I de Baviera   i Waldrada
Germans	Gundoald d'Asti Tassiló I

Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570^[1][2]–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald. La reina Teodolinda va passar molt de temps al llac Com a Lierna Castell. Filla del duc de Baviera, Teodolinda era una princesa d'estirp reial, descendent per part materna del casal longobard major, hereus del títol reial, els Letingi. Per segellar l'aliança entre bàvars i longobards, fou donada en matrimoni a Autari, rei dels longobards, que havia ascendit al tron després d'una fase d'absència de poder reial. Mort Autari, un any després del seu matrimoni, Teodolinda es va tornar a casar amb Agilulf, duc de Torí, i d'aquest matrimoni va tenir un fill, Adaloald, el futur rei dels longobards i el primer a ser batejat en la fe catòlica. Teodolinda, tot i ser catòlica, es va adherir al cisma dels tres capítols i va representar el primer vincle estable entre els longobards arrians i l'Església de Roma, gràcies a la seva relació amistosa amb el papa Gregori el Gran.

Va ser la promotora de la catedral de Monza, on està enterrada i on es guarden algunes joies seves.