Tipus | trastorn auditiu i símptoma de l'orella |
---|---|
Especialitat | otorinolaringologia, audiologia i neurologia |
Classificació | |
CIM-11 | MC41 |
CIM-10 | H93.1 |
CIM-9 | 388.3 |
CIAP | H03 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0074722 |
DiseasesDB | 27662 |
MedlinePlus | 003043 |
eMedicine | ent/235 |
Patient UK | tinnitus-pro |
MeSH | D014012 |
UMLS CUI | C0040264 |
El tinnitus o acufen és un fenomen perceptiu de l'oïda que consisteix a sentir cops o sons que no procedeixen de cap font externa. Pot ser provocat per un gran nombre de causes, com les traumàtiques, o pot ser producte d'un símptoma de taponament de les orelles o de vertigen de Ménière.[1] També pot ser causat per situacions d'estrès (estudis, treball, entorn familiar, econòmic o social) o per una exposició a sorolls intensos.[2][3][4][5]
Consisteix generalment en brunzits, xiuxiuejos o soroll de campanetes, que poden arribar a ser tan forts que el pacient sigui incapaç de sentir una conversa normal. Mitjançant estudis electrofisiològics i d'imatges, s'han pogut distingir dues variants importants d'acufen neurosensorial: el perifèric (setmanes o mesos d'evolució), i el central o crònic (mesos o anys d'evolució).[6] No es limita al soroll de campanetes, també es pot percebre en forma de xiulet, brunzit greu o agut, ronc, xiuxiueig, soroll blanc, estrèpit o cant de grills, entre altres sons.