Back Tyrannosaurus rex AN تيرانوصور Arabic টাইৰানোছৰাছ AS Tirannozavr AZ Tiranosaurus BAN Tiranuozaurs BAT-SMG Тыраназаўр BE Тиранозаври Bulgarian টাইর্যানোসরাস Bengali/Bangla Tiranosaor BR
|
«T-rex» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «T. Rex». |
Tyrannosaurus  | |
|---|---|
 Reconstrucció de l'espècimen tipus (CM 9380) al Museu Carnegie d'Història Natural | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | carnívor |
| Longitud | 12 m |
| Alçada | 3,6 m |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Saurischia |
| Família | Tyrannosauridae |
| Subfamília | Tyrannosaurinae |
| Gènere | Tyrannosaurus Osborn, 1905 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Gènere
Espècie Aublysodon amplus?
Deinodon amplus? Manospondylus amplus? Stygivenator amplus? Tyrannosaurus amplus? Aublysodon cristatus? Deinodon cristatus? Stygivenator cristatus? Manospondylus gigas Ornithomimus grandis Dynamosaurus imperiosus Tyrannosaurus imperiosus Albertosaurus lancensis Aublysodon lancensis Deinodon lancensis Gorgosaurus lancensis Nanotyrannus lancensis Dinotyrannus megagracilis Stygivenator molnari |
| Significat | ‘Llangardaix tirà rei’[2] |
| Espècies | |
| Vegeu el text | |
| Distribució | |
 | |
| Mida | |
 | |
.svg){kind=icon}
Els tiranosaures (Tyrannosaurus) són un gènere extint de grans dinosaures teròpodes que visqueren en allò que avui en dia és l'oest de Nord-amèrica, que aleshores formava part del continent insular de Laramídia, durant el Maastrichtià (Cretaci superior), fa entre 66 i 68 milions d'anys. Tenien una distribució molt extensa en comparació amb la dels altres tiranosàurids. Foren els darrers tiranosàurids a aparèixer i uns dels últims dinosaures no aviaris que caminaren sobre la Terra abans de l'extinció del Cretaci-Paleogen.
Igual que els altres membres de la seva família, eren carnívors bípedes dotats d'un crani enorme i una cua llarga i pesant que li feia de contrapès. Els braços eren diminuts en comparació amb les extremitats inferiors, grosses i poderoses; tanmateix, eren extraordinàriament forts per la mida que tenien i presentaven dos dits amb urpes. L'espècimen més complet fa 12,3-12,4 metres de llargada, però la majoria de les estimacions modernes concorden que els tiranosaures haurien pogut ultrapassar una llargada de 13 metres, una alçada al maluc de 3,7-4 metres i un pes de 8,8 tones.
Tot i que altres teròpodes igualaven o superaven el tiranosaure en mida, fou el tiranosàurid més gros conegut i un dels predadors terrestres més grossos, fent fins a 13 metres de llarg,[3] fins a 4 metres d'alt al maluc,[4] i fins a 6-8 tones de pes.[5] Sent de llarg el carnívor més gran del seu medi, el tiranosaure podria haver estat un depredador alfa, caçant hadrosaures i ceratops, tot i que alguns experts pensen que podria haver estat principalment un carronyaire.
S'han identificat més de 30 exemplars de tiranosaure, alguns dels quals són esquelets gairebé complets. S'han trobat teixits tous i proteïnes en almenys un d'aquests exemplars. L'abundància de material fòssil ha permès una recerca significativa de molts aspectes de la seva biologia, incloent-hi el cicle vital i la biomecànica. Els costums alimentaris, la fisiologia i la velocitat potencial del tiranosaure són alguns temes de debat. La seva taxonomia també és controvertida; alguns científics creuen que Tarbosaurus bataar, d'Àsia, és una segona espècie de tiranosaure, mentre que d'altres mantenen el tarbosaure com un gènere separat. Diversos altres gèneres de tiranosàurids nord-americans també han estat sinonimitzats amb Tyrannosaurus.
L'espècie T. rex és un dels teròpodes més coneguts.
- ↑ Entrada «Tyrannosaurus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ Duran, X. «El temible tiranosaure no era una sola espècie, sinó tres: rei, reina i emperador». 324.cat, 1 març 2022. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ Brochu, Christopher A.; Richard A. Ketcham. Osteology of Tyrannosaurus Rex: Insights from a Nearly Complete Skeleton and High-resolution Computed Tomographic Analysis of the Skull. Northbrook (Illinois): Society of Vertebrate Paleontology, 2003. OCLC 51651461.
- ↑ «Sue's vital statistics». Sue at the Field Museum. Museu Field d'Història Natural. Arxivat de l'original el 2007-05-15. [Consulta: 15 setembre 2007].
- ↑ Erickson, Gregory M.; Makovicky, Peter J.; Currie, Philip J.; Norell, Mark A.; Yerby, Scott A.; & Brochu, Christopher A. «Gigantism and comparative life-history parameters of tyrannosaurid dinosaurs». Nature, 430, 7001, 2004, pàg. 772–775. DOI: 10.1038/nature02699.