| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Geografia | |
| Originari de | Celtibèria (Espanya) |
| Mapa de distribució | |
 Pobles preromans de la península ibèrica. | |
Els tites[1] (titii en llatí) van ser un poble indígena celtiber, que sempre apareix subordinat als bel·les.[2] Pertanyents al grup dels citeriors, sempre entroncats directament amb els bel·les, dels quals potser fossin clients, i supeditats sempre als poderosos arèvacs. La seva situació, molt imprecisa i difícil, ha d'estar a la vall mitjana del Xaló cap a Alhama i potser arribant fins a Parameras de Molina, juntament amb els bel·les. Possiblement el límit superior dels tites fossin els propis arèvacs i l'inferior o sud els bel·les, mentre que a l'est limitarien amb els lusons a la zona de Bílbilis. Aquest petit poble que apareix citat a les fonts clàssiques contribueix a les guerres de resistència contra Roma, cosa que els obliga a signar, el 176 aC, el tractat de Grac i posteriorment a entrar en guerra amb Roma al costat dels bel·les i els arèvacs quan s'enfrontin obertament a aquella a la segona guerra celtibèrica, que acabarà desastrosament per als indígenes amb la caiguda de Numància el 133 aC.