| ||||
Tipus | jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Mèxic | |||
Estat federat | Estat de Mèxic | |||
Municipi | Naucalpan de Juárez | |||
Tlaltilco és un assentament prehispànic de la vall de Mèxic, situat prop de la comunitat del mateix nom a l'estat de Mèxic. La cultura de Tlatilco és una de les primeres a assentar-se a Anáhuac, a les vores del llac de Texcoco. La seva ubicació històrica es troba en el Període Preclàssic Mig, entre 1500 aC i 500 aC.[1]
Tlatilco destaca en particular per les seves peces de ceràmica d'alta qualitat, moltes amb iconografia olmeca, i les seves figuretes, incloent figuretes de cara de nadó d'estil olmec. Molt més, però, sembla estar en una tradició ceràmica nativa.[2] Aquests artefactes d'estil olmeca han portat a especulacions sobre la naturalesa de les influència olmeca en altres cultures mesoamericanes.
El jaciment de Tlatilco va ser utilitzat en els temps moderns com a font d'argila per a la fabricació de maons. A la dècada de 1930, molts dels artefactes antics descoberts van arribar a les mans de col·leccionistes, inclòs Miguel Covarrubias, artista i etnògraf. Covarrubias va dirigir la primera excavació controlada el 1942. El 1949, més de 200 enterraments van ser identificats a Tlatilco, el que va portar a la seva categorització com a necròpolis.[3] Van seguir dues excavacions arqueològiques importants, amb més de 500 enterraments finalment identificats, molts amb ofrenes de tombes intactes.[3] L'última temporada de camp també va dur a terme una enquesta sistemàtica d'estructures no funeràries, la qual cosa va portar a adonar-se que aquests centenars d'enterraments aparentment estaven situats sota cases antigues —tot i que no en queda cap rastre— així com entre els diversos pous d'escombraries, i que Tlatilco no era una necròpolis, sinó més aviat un gran centre de capçalera.[4]
Molts enterraments, principalment d'individus d'alt estatus, mostren evidències de mutilació dental i deformació craniana artificial, molt probablement mitjançant l'ús de bressols portàtils.
L'agricultura dels tlatilcans es va centrar en el blat de moro, però també incloïa fesols, amarant, carbassa, i pebrots. Aquestes plantes es van complementar amb diverses aus de corral, incloent ocells migratoris, conills salvatges i altres mamífers més petits, i cérvols i antílops.[5]
Tlatilco va assolir el seu apogeu durant el període del 1000 al 700 aC, durant l'horitzó arqueològic olmeca].[6] La següent fase zacatenco (700-400 aC) va veure un cessament de l'ús de la iconografia i les formes olmeques.