Lo tocar, es l'un dels sens exteroceptius de l'uman o de l'animal, essencial per la subrevida e lo desvelopament dels èssers vivents, l'exploracion, la reconeissença, la descobèrta de l'environament, la locomocion o la caminada, la prension dels objèctes e la nutricion, lo tocar d'un instrument de musica, la recerca de l'exposicion solara o la quista d'un espaci agradable, los contactes socials, la sexualitat...
Existís amb de variantas dins tot lo règne animal e, fòrça mens observablas del fach de l'imobilitat aparenta, dins lo vegetal. De notar que de vegetals an tanben de reaccions tactilas amb de temps de responsas sufisentament corts per èsser observables[1]. Lo tocar se confond tanben amb lo contacte implicant al mens un èsset vivent.
Foguèt mostrat recentament la complexitat del tocar. Pel fètus uman, es lo primièr dels cinc senses a se desvelopar quitament se s'agís pas d'un sens independent dels autres. Lo sens aptic permet per exemple, per l'òme, de connectar melhor la vista e l'ausida, e pòt tanben significativament facilitar l'aprendissatge de la lectura per l'adult[2].
Fach trivial sovent obliat, se tocar o se far tocar de biais positiu es crucial per la subrevida de l'òme. Tocar los objèctes e los autres èsser vivents favoriza l'aprendissatge per l'enfant, fins a facilitar l'aprendre la lectura per l'enfant que s'inicia a la lectura, coma per l'adult aprenent una lenga estrangièra. Fin finala, existís un nombre enòrme de terapias implicant lo sens del tocar.