La tramada és una forma de transport fluvial per la conducció dels troncs de fusta procedent de les tales de boscos i pinedes fins als llocs d'utilització d'aquesta fusta. Els troncs es lligaven en conjunts de dos o tres trams de bigues (les tramades)[1][2] posades un al cap de l'altre per a formar un rai[3][4] que es transportaven per flotació conduïts per quadrilles de raiers. A la Península Ibèrica es va utilitzar aquest mètode de transport als rius Ebre, Tajo, Xúquer, Túria i Segura, principalment i en menor mesura al Guadalquivir. A Catalunya, els raiers transportaven la fusta en rais particularment des del Pirineu, per la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Segre i baixant l'Ebre;[5] a l'Aragó com a mínim pel riu Gállego i l'Ebre, i a Navarra com a mínim pel riu Esca o Ezka. A Conca, País Valencià, etc., aquesta activitat s'hi feia pels rius Túria, Xúquer i Segura.
Es té constància documental d'aquestes conduccions ja al segle xvi, i es va perllongar el seu ús fins a mitjan del segle xx.[6]