Back Trixomisetlər AZ Trichomycetes English Trichomycetes Italian トリコミケス綱 Japanese Trichomycetes Dutch Trichomycetes Swedish 毛菌綱 Chinese

Tricomicets

Infotaula d'ésser viuTricomicets
Trichomycetes Modifica el valor a Wikidata

Choanephora cucurbitarum Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
SubregneEomycota
ClasseTrichomycetes Modifica el valor a Wikidata
Orphella catalaunica, tricomicet endosimbiont de Plecòpters (Nemouridae) amb triccòspores i zigòspores
Legeriomyces ramosus, Harpellales, en tub digestiu de Baetis sp (Baetidae, Ephemeroptera)

Els tricomicets (trichomycetes) constitueixen un grup ecològicament compacte (Lichtwardt 1986), si bé és manifestament polifilètic,[1][2][3] i engloba fongs zigomicots (Kickxellomycotina) i protozous (Mezomycetozoea) que han evolucionat paral·lelament establint el seu nínxol ecològic en el tracte digestiu d'artròpodes, on es nodreixen de les partícules que el travessen per a ésser expulsades per l'anus. El grup més diversificat és el de les Harpel·lals, fongs filamentosos que es troben bàsicament a l'interior de larves aquàtiques d'insectes (especialment efemeròpters, plecòpters i dípters). Algunes espècies poden infectar femelles adultes de dípters i ésser transportades en forma de cists ovàrics,[4] actuant en aquesta fase com a paràsits. Això no obstant, la relació més estesa entre aquests fongs i artròpodes és de tipus comensalista, o bé de mutualisme en condicions d'estrès ambiental.

Dels quatre ordres que en la taxonomia clàssica integraven la Classe Trichomycetes (Lichtwardt, 1986), precisament aquells que van inspirar el nom de la classe, Eccrinals i també les peculiars Amoebidials, han estat recentment relacionades amb els protozous.[1] Tot i això, segueixen essent objecte d'estudi dels micòlegs per raons històricopràctiques, juntament amb Harpel·lals i Asel·larials. En aquest sentit, diversos autors han proposat l'ús del terme trichomycetes (amb “t” minúscula) quan es parla del grup en sentit ecològic.[5][6]

El tal·lus dels tricomicets està format per cèl·lules més o menys allargades, en nombre molt variable (des d'una a més de cinquanta), que es disposen en estructures filamentoses, simples (en el cas de les Harpel·lals de la família Harpel·làcies, i de les Eccrinals) o ramificades (en el cas de les Harpel·lals de la família Legeriomicetàcies, i de les Asel·larials). Les Eccrinals tenen un tal·lus enterament cenocític, sense septes, llevat del moment en què es formen parets internes per produir espores. Les Asel·larials i Harpel·lals ramificades, de major complexitat estructural, presenten septes localitzats, de manera quasi exclusiva, a la base de les branques i delimitant les cèl·lules productores d'esporangis (les anomenades cèl·lules generatives) i les tricòspores. Les Harpel·làcies, d'altra banda, presenten septes entre les cèl·lules generatives i entre aquestes i les tricòspores. Tots els tricomicets, en ser immadurs, presenten hifes cenocítiques, com passa en molts fongs durant els primers estadis de desenvolupament [7]

Els septes de les Harpel·lals i d'algunes Asel·larials són perforats, amb un porus central lenticular que esdevé obstruït per material opac al TEM (microscopi electrònic de transmissió). La paret del septe és contínua amb la paret cel·lular interna del tal·lus, i es bifurca tot rodejant el porus central.[8][9][10] Aquest tipus de septe, anomenat harpèl·lid, és exclusiu dels Tricomicets, i difereix dels septes d'altres fongs superiors, tot i que pot recordar els septes tipus dolípor d'alguns Basidiomicots.[11]

Els tal·lus creixen fixats a la membrana interna de l'intestí mitjançant un element de fixació o holdfast (de l'anglès cinturó de subjecció), que es desenvolupa durant els estadis següents a l'expulsió de l'esporangiòspora al medi intraintestinal.[6] La funció d'ancoratge pot ésser desenvolupada directament per aquesta estructura acel·lular rígida, secretada per la cèl·lula basal. Tanmateix, trobem algunes espècies de Harpel·lals on és la mateixa cèl·lula basal l'encarregada de la fixació (en aquest cas, podem parlar de cèl·lula-holdfast), adoptant formes especialitzades per desenvolupar aquesta funció, sense secretar, aparentment, cap substància cimentant [6] [12]

Els tricomicets es reprodueixen asexualment mitjançant esporangiòspores (Eccrinals), esporangis decidus apendiculats (= tricòspores, en Harpel·lals), artròspores (Asel·larials), o sexualment amb la producció de zigòspores, observades en les Harpel·lals [11] i les Asellariales).[13]

  1. ↑ 1,0 1,1 BENNY, G.L.; O'DONNELL, K. (2000) «Amoebidium parasiticum is a protozoan, not a Trichomycete.». Mycologia 92, pàg. 1133-1137..
  2. ↑ CAFARO, M.J. (2005) «Eccrinales (Trichomycetes) are not fungi, but a clade of protists at the early divergence of animals and fungi.». Molecular Phylogenetics and Evolution 35, pàg. 21-34..
  3. ↑ Hibbet, D.S. et al. 2007 «A higher-level phylogenetic classification of the Fungi.». Mycological Research 122, pàg. 509-547.
  4. ↑ Moss, S.T.; Descals, E. (1986) «A previously undescribed stage in the life cycle of Harpellales (Trichomycetes)». Mycologia, pàg. 213-222.
  5. ↑ Misra, J.K. (1998) «Trichomycetes - fungi associated with arthropods: review and world literature». Symbiosis 42, pàg. 179-220.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «The trichomycetes» (en anglès). Lichtwardt et al, 2001. Arxivat de l'original el 2017-04-26. [Consulta: 2014].
  7. ↑ Valle, L.G. 2004. Tricomicets Ibèrics. Ph. D. Thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, Spain. 381 p.
  8. ↑ MANIER, J._F.; COSTE-MATHIEZ, F. (1968) «L'ultrastructure du filament de la spore de Smittium mucronatum Manier, Mathiez 1965 (Trichomycète, Harpellale)». Comptes Rendus Hebdomadaires des Séances de l'Académie des Sciences de Paris, Série D, 266, pàg. 341-342.
  9. ↑ Moss, S.T. (1972) «Occurrence, cell structure and taxonomy of the Trichomycetes, with special reference to electron microscope studies of Stachylina.». Ph. D. Dissertation, University of Reading, pàg. 340 pp.
  10. ↑ Moss, S.T. (1975) «Septal structure in the Trichomycetes with special reference to Astreptomena gammari (Eccrinales).». Transactions of the British Mycological Society 65, pàg. 115-127..
  11. ↑ 11,0 11,1 Lichtwardt, R.W. 1986. The Trichomycetes: Fungal Associates of Arthropods. Springer-Verlag, New York. 343pp
  12. ↑ Valle, L.G., Rossi, W., Santamaria, S. 2014. Orphella intropus (Kickxellomycotina), a new insect endosymbiont with an unusual perforating holdfast system and other trichomycetes from Italy. Mycologia 106(3):589-606.
  13. ↑ Valle, L.G, Cafaro J.M. 2008. First report of zygospores in Asellariales and new species from the Caribbean. Mycologia 100(1):122-31.

Tricomicets

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne