Troilita | |
---|---|
Fórmula química | FeS |
Epònim | Domenico Troili (en) |
Localitat tipus | Albareto meteorite (en) |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CC.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CC.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.09a |
Dana | 2.8.9.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal dihexagonal-dipiramidal 6/m 2/m 2/m |
Color | bronze o gris |
Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negre grisenca |
Densitat | 4,58 a 4,65 g/cm³ |
Solubilitat | soluble en àcids, insoluble en aigua |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Tro |
Referències | [1][2] |
La troilita és un mineral del grup dels sulfurs que pertany al grup pirrotina de minerals.[3] Es va descobrir com a part dels minerals presents en mostres de meteorits, suposant-se inicialment que podia ser pirita. Deu el seu nom al pare Domenico Troili, que ho va descriure en 1766, després de trobar-ne entre els minerals presents en les condrites que havien caigut sobre Albareto (província de Mòdena, Itàlia).[4] Inicialment va ser anomenada marchesita i fins a un segle més tard (1863) no es va considerar un mineral nou.