Per a altres significats, vegeu «tzotzils». |
Bats'i k'op | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 404.704 (2010)[1] |
Parlants nadius | 350.000 |
Oficial a | A Mèxic té reconeixement com a llengua nacional |
Autòcton de | Chiapas, Oaxaca i Veracruz |
Estat | Mèxic |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües maia occidentals llengües ch'ol-tzeltal | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | SEP |
Codis | |
ISO 639-3 | tzo |
Glottolog | tzot1259 |
Ethnologue | tzo |
IETF | tzo |
Endangered languages | 8603 |
El tzotzil és una llengua maia que es parla principalment Los Altos de Chiapas pels tzotzils. En tzotzil, el nom d'aquesta llengua és bats'i k'op (paraula original) o jK'optik (la nostra paraula). El nombre de parlants arriba als 404.704 el 2010 i es parla als municipis de l'estat de Chiapas: Zinacantán, San Juan Chamula, San Andrés Larráinzar, Chenalhó, Pantelhó, Huitiupán, Chalchihuitán, El Bosque, Simojovel, Iztapa, Bochil, Soyalhó, Huixtán, San Lucas, Acala, San Cristóbal de las Casas, Venustiano Carranza (San Bartolomé de los Llanos) i Amatán. A més, hi ha presència permanent de parlants que han emigrat o es troben temporalment a les ciutats de Palenque, Tuxtla Gutiérrez, Ocozocoautla de Espinoza, Chiapa de Corzo, Comitán, Teopisca, Ciutat de Mèxic, Tijuana, León, Guadalajara, entre altres.
Segons les xifres de l'INEGI són 329.937 els parlants segons el darrer cens (2005), xifra que el col·loca en el cinquè lloc en nombre de parlants entre les llengües indígenes més parlades a Mèxic, després del nàhuatl, yukatek, mixteca, i zapoteca [2]