Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Uruk

Plantilla:Infotaula geografia políticaUruk
Imatge
Tipusciutat antiga, jaciment arqueològic, lloc epònim, ciutat estat i assentament humà Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 31° 19′ 33″ N, 45° 38′ 15″ E / 31.3259°N,45.6374°E / 31.3259; 45.6374
EstatIraq
GovernacióMuthanna
CiutatSamawah (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície541 ha Modifica el valor a Wikidata
Creació3200 aC Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2016 (40a Sessió)
Identificador1481-005

Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud.

Uruk, Òrcoe, Òrec, Origea o Unug (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); àrab: الوركاء, al-Warkāʾ o أوروك, Awrūk; siríac: ܐܘܿܪܘܿܟ, ‘Úrūk; hebreu: אֶרֶךְ, ʼÉreḵ‎; grec antic: Ὀρχόη, Orchoē, Ὀρέχ, Orékh, Ὠρύγεια, Ōrugeia) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq. Es correspon amb la bíblica Èrec i, actualment, a Warka, a la República d'Iraq.[1][2]

Uruk dona nom al període Uruk, el protohistòric, conegut com a calcolític, a l'edat del bronze primerenca en la història de Mesopotàmia, entre el 4000-3100 aC, succeït pel període Jemdet Nasr de Sumer. Uruk va tenir un paper destacat en el primer període urbà de Sumer a mitjans IV aC. En l'apogeu, pels volts del 2900 aC, Uruk probablement tenia entre 50.000 i 80.000 habitants que vivien en 6 km² de recinte [3]emmurallat; per la qual cosa era la ciutat més gran del món en aquell moment. El semimític rei Gilgameix, segons la cronologia presentada en la llista de reis sumeris, governà Uruk al segle XXVII aC. La ciutat va perdre la seva importància cabdal al voltant del 2000 aC, en el context de la lluita de Babilònia amb Elam, però va romandre habitada durant tota l'etapa selèucida i durant els períodes dels parts fins que finalment va ser abandonada poc abans o després de la conquesta islàmica.

La ciutat d'Uruk va ser descoberta el 1849 per William Kennett Loftus, qui en va dirigir les primeres excavacions el 1850-1854. El nom àrab de Babilònia, al-ʿIraq, es creu que deriva del nom Uruk, a través de l'arameu (Erec) i possiblement del persa mitjà Erāq.[4]

  1. Mark, Joshua J. «Uruk» (en castellà). World History Encyclopedia, 28-04-2011. [Consulta: 22 desembre 2024].
  2. Nissen, Hans J. «Uruk and the formation of the city». A: Art of the first cities : the third millennium B.C. from the Mediterranean to the Indus. New York : Metropolitan Museum of Art ; New Haven Yale University Press, 2003, p. 11-20. ISBN 978-1-58839-043-1. 
  3. Algaze, Guillermo. «The end of prehistory and the Uruk period». A: The Sumerian World. Routledge,. Routledge, 2013, p. 68-94.. 
  4. The name "al-ʿIrāq", for all its Arabic appearance, is derived from Middle Persian "erāq" "lowlands" W. Eilers (1983), "Iran and Mesopotamia" a E. Yarshater, The Cambridge History of Iran, vol. 3, Cambridge: Cambridge University Press.

Previous Page Next Page






Uruk AF Uruk ALS ኦሬክ AM الوركاء Arabic اوروک AZB Урук BE Урук Bulgarian উরুক Bengali/Bangla Uruk BS ئورووک CKB

Responsive image

Responsive image