Aquest article tracta sobre el títol islàmic. Si cerqueu els visirs de l'Antic Egipte, vegeu «djati». |
Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab وزير, wazīr, literalment ‘el que du una càrrega’)[1] és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Aquest títol va sorgir sota els omeies, quan aquests van adoptar els costums de l'antic Imperi Persa. La funció va adquirir un poder cada vegada més important durant el califat dels abbàssides, del 750 al 1258, on els visirs exercien l'autoritat sobre el poble en nom del califa.