Vitrall

Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom. Al llarg de la seva història mil·lenària, el terme s'ha aplicat gairebé exclusivament a les finestres de les esglésies i altres edificis religiosos. Encara que tradicionalment es fan en panells plans i s'utilitzen com a finestres, les creacions dels vitralls moderns també inclouen estructures i escultures tridimensionals. L'ús vernacle modern sovint ha estès el terme "vitrall" per incloure llum de plom domèstica i objectes d'art creats a partir de vidre d'alumini exemplificat en les famoses làmpades de Louis Comfort Tiffany.

Com a material el vitrall és el vidre que s'ha acolorit afegint sals durant la fabricació i, generalment, després s'ha decorat de diverses maneres. El vidre de colors s'elabora en vitralls en els quals es disposen petits trossos de vidre per formar patrons o quadres, units per tires de plom, anomenades cames o calmes, i recolzats per un marc rígid. Els detalls pintats i la taca groga s'utilitzen sovint per millorar el disseny. El terme vitrall també s'aplica a les finestres de vidre esmaltat en què els colors s'han pintat sobre el vidre i després s'han fusionat al vidre en un forn; molt sovint aquesta tècnica només s'aplica a parts d'una finestra.^[1]

El vitrall, com a art i ofici, requereix l'habilitat artística per concebre un disseny adequat, i les habilitats d'enginyeria per muntar la peça. Una finestra ha d'encaixar perfectament en l'espai per al qual està feta, ha de resistir el vent i la pluja, i també, sobretot a les finestres més grosses, ha de suportar el seu propi pes. Moltes finestres grans han resistit la prova del temps i es van mantenir substancialment intactes des de la Baixa Edat Mitjana. A Europa occidental, juntament amb els manuscrits il·luminats, constitueixen la principal forma d'art pictòric medieval. En aquest context, el propòsit d'un vitrall no és permetre que els que es troben dins d'un edifici vegin el món exterior o fins i tot principalment admetre la llum, sinó controlar-la. Per aquest motiu, els vitralls s'han qualificat de «decoracions de parets il·luminades».

El disseny d'una finestra pot ser abstracte o figuratiu; pot incorporar narracions extretes de la Bíblia, la història o la literatura; poden representar sants o patrons, o utilitzar motius simbòlics, en particular armorial. Les finestres d'un edifici poden ser temàtiques, per exemple: dins d'una església: episodis de la vida de Crist ; dins d'un edifici del parlament: escuts de les circumscripcions electorals; dins d'una sala universitària: figures que representen les arts i les ciències; o dins d'una casa: flora, fauna o paisatge.

Segons l'Institut nacional dels oficis de l'art (en francès: Institut national des métiers d'art), l'estat francès és el país amb la superfície de vitrall més gran del món, és a dir, 90.000 m² de vitralls.^[2]