Xicano (en castellà i en anglès chicano)[1] és una identitat escollida per molts mexicans als Estats Units.[2][3] L'etiqueta xicano de vegades s'utilitza de manera intercanviable amb Mexican American, tot i que els termes tenen significats diferents.[4][5][6][7] Mentre que la identitat mexicana-americana va sorgir per fomentar l'assimilació a la societat americana blanca i separar la comunitat de la lluita política dels afroamericans,[8][9] la identitat chicana va sorgir entre els joves anti-assimilacionistes, alguns dels quals pertanyien a la subcultura Pachuco, que reclamaven el terme (que abans havia estat un insult classista i racista).[10][11] Xicano va ser àmpliament reivindicat als anys 60 i 70 per expressar l'apoderament polític, ètnic solidaritat i orgull de ser d'origen indígenes (molts utilitzant la llengua nàhuatl com a símbol), divergent de la identitat mexicano-americana més assimilacionista.[9][12] Els líders del moviment xicano foren influenciats i van col·laborar amb els líders i activistes del Black Power.[13][14] La joventut xicano als barrios va rebutjar l'assimilació cultural a la blanquitud i va acceptar la seva identitat i visió del món com una forma d'empoderament i resistència.[15]
El moviment xicano va vacil·lar a mitjans de la dècada de 1970 com a resultat de la vigilància estatal, la infiltració i la repressió per part d'agències governamentals, informants i agent provocadors, com ara a través de COINTELPRO,[16][17][18][19] una hiperfixació sobre l'orgull masculí i el masclisme que excloïa les xicanes i els xicanos queer del moviment,[20][21][22] així com l'interès esvaït per construccions del nacionalisme xicano com Aztlán.[23] La identitat va experimentar un nou declivi a finals dels anys setanta i vuitanta quan l'assimilació i la mobilitat econòmica es van convertir en un objectiu de molts mexicans-americans en una era de conservadorisme, que en canvi es va identificar com a hispano.[24] Hispanic va sorgir d'una col·laboració entre el govern dels EUA i les elits polítiques mexicano-americanes del Caucus hispànic del Congrés que volien fomentar l'assimilació a la societat nord-americana en apartar-se de la política radical de la identitat xicana i se separen del que consideraven el 'militant' Caucus negre.[25][26]
Xicano havia "perdut el foc", com resumeix Earl Shorris.[23] Tanmateix, els xicanos van continuar participant en la construcció dels fonaments dels moviments feminista, gais i lesbianes, i anti-apartheid dels anys vuitanta, que van mantenir la seva rellevància a nivell popular.[24] Després d'una dècada de domini hispà, l'activisme estudiantil xicano enmig de la recessió de principis de la dècada de 1990 i el moviment anti-Guerra del Golf va provocar un renaixement de la identitat xicana i una demanda per a l'expansió dels programes d'estudis xican@ programes.[24][27] Les xicanes, més que no pas els xicanos, estaven ara en gran part al capdavant dels moviments activistes xicanes i eren crítiques per elevar la identitat xicana. Tot i que es van enfrontar a les crítiques dels "lleialistes al moviment", feministes Xicanes van treballar per abordar problemes socials de discriminació laboral, racisme ambiental, atenció sanitària, violència sexual, i l'explotació capitalista a les seves comunitats i en solidaritat amb el Tercer Món.[28][29][30] Si bé anteriorment hi havia hagut una repressió generalitzada del tema xicana/o no masculí i no heteronormatiu en el moviment xicano, les feministes xicanes van criticar l'autoritat patriarcal xicana com un llegat de la colonització,[31] informat per un desig "d'alliberar el seu poble sencer"; no per oprimir els homes, sinó per ser socis iguals en el moviment.[32]
Xicanisma, encunyat per Ana Castillo el 1994, va obtenir cert reconeixement entre les feministes, erudites i artistes xicanes a principis de la dècada de 2000 i indica esforços per allunyar-se dels tons patriarcals de xicanismo.[33][34] La X també va ser un gest simbòlic per reconèixer les arrels indígenes alhora que reconeixia la necessitat de donar suport a la sobirania indígena.[35][34] Fomentar la solidaritat amb els immigrants sense papers també es va fer important, malgrat l'estatus legal i la competitivitat econòmica alhora treballant per mantenir la distància.[36][37] A la dècada de 2000, la visió del món xicana es va convertir cada cop més en transnacional, informada i ampliant les tradicions anteriors de l'antiimperialisme i la solidaritat del Tercer Món en el Moviment Xicano. Les xicanes van connectar les intervencions estatunidenques a l'estranger amb política racial interna,[38] i es van comprometre amb "la lluita per la justícia social de ciutadans i no ciutadans". Van emfatitzar que, tot i que les seves lluites no eren idèntiques, estaven "igualment arrelades en els desequilibris de poder entre el Primer Món i el Tercer Món".[39] A la dècada de 2010, la identitat va experimentar un ressorgiment centrat en l'orgull ètnic, la consciència indígena, l'expressió cultural, la defensa dels immigrants i els drets de les dones i les persones queer; alguns fins i tot s'hi van referir com a "renaixement".[40][7] A finals de la dècada de 2010, va sorgir la identitat xicanx, que indica un canvi en el moviment xicano.[41][42] El terme ha estat descrit com obertament inclusiu per a persones més enllà de l'origen mexicà i representant d'una connexió amb l'indigenisme, la consciència decolonial, la desconstrucció del binarisme de gènere i la solidaritat transnacional.[43][44]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :70
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :71
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :62
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :73
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :3
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :4
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :2
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :74
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :75