Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image

Xicano

El Segundo Barrio, un barri xicano d'El Paso (1972)

Xicano (en castellà i en anglès chicano)[1] és una identitat escollida per molts mexicans als Estats Units.[2][3] L'etiqueta xicano de vegades s'utilitza de manera intercanviable amb Mexican American, tot i que els termes tenen significats diferents.[4][5][6][7] Mentre que la identitat mexicana-americana va sorgir per fomentar l'assimilació a la societat americana blanca i separar la comunitat de la lluita política dels afroamericans,[8][9] la identitat chicana va sorgir entre els joves anti-assimilacionistes, alguns dels quals pertanyien a la subcultura Pachuco, que reclamaven el terme (que abans havia estat un insult classista i racista).[10][11] Xicano va ser àmpliament reivindicat als anys 60 i 70 per expressar l'apoderament polític, ètnic solidaritat i orgull de ser d'origen indígenes (molts utilitzant la llengua nàhuatl com a símbol), divergent de la identitat mexicano-americana més assimilacionista.[9][12] Els líders del moviment xicano foren influenciats i van col·laborar amb els líders i activistes del Black Power.[13][14] La joventut xicano als barrios va rebutjar l'assimilació cultural a la blanquitud i va acceptar la seva identitat i visió del món com una forma d'empoderament i resistència.[15]

El moviment xicano va vacil·lar a mitjans de la dècada de 1970 com a resultat de la vigilància estatal, la infiltració i la repressió per part d'agències governamentals, informants i agent provocadors, com ara a través de COINTELPRO,[16][17][18][19] una hiperfixació sobre l'orgull masculí i el masclisme que excloïa les xicanes i els xicanos queer del moviment,[20][21][22] així com l'interès esvaït per construccions del nacionalisme xicano com Aztlán.[23] La identitat va experimentar un nou declivi a finals dels anys setanta i vuitanta quan l'assimilació i la mobilitat econòmica es van convertir en un objectiu de molts mexicans-americans en una era de conservadorisme, que en canvi es va identificar com a hispano.[24] Hispanic va sorgir d'una col·laboració entre el govern dels EUA i les elits polítiques mexicano-americanes del Caucus hispànic del Congrés que volien fomentar l'assimilació a la societat nord-americana en apartar-se de la política radical de la identitat xicana i se separen del que consideraven el 'militant' Caucus negre.[25][26]

Xicano havia "perdut el foc", com resumeix Earl Shorris.[23] Tanmateix, els xicanos van continuar participant en la construcció dels fonaments dels moviments feminista, gais i lesbianes, i anti-apartheid dels anys vuitanta, que van mantenir la seva rellevància a nivell popular.[24] Després d'una dècada de domini hispà, l'activisme estudiantil xicano enmig de la recessió de principis de la dècada de 1990 i el moviment anti-Guerra del Golf va provocar un renaixement de la identitat xicana i una demanda per a l'expansió dels programes d'estudis xican@ programes.[24][27] Les xicanes, més que no pas els xicanos, estaven ara en gran part al capdavant dels moviments activistes xicanes i eren crítiques per elevar la identitat xicana. Tot i que es van enfrontar a les crítiques dels "lleialistes al moviment", feministes Xicanes van treballar per abordar problemes socials de discriminació laboral, racisme ambiental, atenció sanitària, violència sexual, i l'explotació capitalista a les seves comunitats i en solidaritat amb el Tercer Món.[28][29][30] Si bé anteriorment hi havia hagut una repressió generalitzada del tema xicana/o no masculí i no heteronormatiu en el moviment xicano, les feministes xicanes van criticar l'autoritat patriarcal xicana com un llegat de la colonització,[31] informat per un desig "d'alliberar el seu poble sencer"; no per oprimir els homes, sinó per ser socis iguals en el moviment.[32]

Xicanisma, encunyat per Ana Castillo el 1994, va obtenir cert reconeixement entre les feministes, erudites i artistes xicanes a principis de la dècada de 2000 i indica esforços per allunyar-se dels tons patriarcals de xicanismo.[33][34] La X també va ser un gest simbòlic per reconèixer les arrels indígenes alhora que reconeixia la necessitat de donar suport a la sobirania indígena.[35][34] Fomentar la solidaritat amb els immigrants sense papers també es va fer important, malgrat l'estatus legal i la competitivitat econòmica alhora treballant per mantenir la distància.[36][37] A la dècada de 2000, la visió del món xicana es va convertir cada cop més en transnacional, informada i ampliant les tradicions anteriors de l'antiimperialisme i la solidaritat del Tercer Món en el Moviment Xicano. Les xicanes van connectar les intervencions estatunidenques a l'estranger amb política racial interna,[38] i es van comprometre amb "la lluita per la justícia social de ciutadans i no ciutadans". Van emfatitzar que, tot i que les seves lluites no eren idèntiques, estaven "igualment arrelades en els desequilibris de poder entre el Primer Món i el Tercer Món".[39] A la dècada de 2010, la identitat va experimentar un ressorgiment centrat en l'orgull ètnic, la consciència indígena, l'expressió cultural, la defensa dels immigrants i els drets de les dones i les persones queer; alguns fins i tot s'hi van referir com a "renaixement".[40][7] A finals de la dècada de 2010, va sorgir la identitat xicanx, que indica un canvi en el moviment xicano.[41][42] El terme ha estat descrit com obertament inclusiu per a persones més enllà de l'origen mexicà i representant d'una connexió amb l'indigenisme, la consciència decolonial, la desconstrucció del binarisme de gènere i la solidaritat transnacional.[43][44]

  1. ↑ «Xicano». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Gallardo, Miguel E. «Chicano». [Consulta: 26 juny 2020].
  3. ↑ Guerra Tezcatlipoca, Leo. «'We're Chicanos--Not Latinos or Hispanics'», 22-11-1993. [Consulta: 26 juny 2020].
  4. ↑ Rodriguez, Luis J. «A Note on Terminology». A: From Our Land to Our Land: Essays, Journeys, and Imaginings from a Native Xicanx Writer. Seven Stories Press, 2020. ISBN 9781609809737. 
  5. ↑ McFarland, Pancho. Toward a Chican@ Hip Hop Anti-colonialism. Taylor & Francis, 2017, p. 12–13. ISBN 9781351375276. 
  6. ↑ Falcon, Kandance Creel. «What Would Eden Say? Reclaiming the Personal and Grounding Story in Chicana Feminist (Academic) Writing». A: How Dare We! Write: A Multicultural Creative Writing Discourse. Modern History Press, 2017, p. 14. ISBN 9781615993307. 
  7. ↑ 7,0 7,1 «From Chicano to Xicanx: A brief history of a political and cultural identity» (en anglès). The Daily Dot, 22-10-2017 [Consulta: 10 març 2018].
  8. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :70
  9. ↑ 9,0 9,1 López, Ian Haney. Racism on Trial: The Chicano Fight for Justice. Harvard University Press, 2009, p. 1–3. ISBN 9780674038264. 
  10. ↑ Macías, Anthony. Mexican American Mojo: Popular Music, Dance, and Urban Culture in Los Angeles, 1935–1968. Duke University Press, 2008, p. 9. ISBN 9780822389385. 
  11. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :71
  12. ↑ San Miguel, Guadalupe. Brown, Not White: School Integration and the Chicano Movement in Houston. Texas A&M University Press, 2005, p. 200. ISBN 9781585444939. 
  13. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :62
  14. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :73
  15. ↑ List, Christine. Chicano Images: Refiguring Ethnicity in Mainstream Film. Taylor & Francis, 2013, p. 44–45. ISBN 9781317928768. 
  16. ↑ Kunkin, Art. «Chicano Leader Tells of Starting Violence to Justify Arrests». A: The Chicano Movement: A Historical Exploration of Literature. Los Angeles Free Press, 1972, p. 108–110. ISBN 9781610697088. 
  17. ↑ Montoya, Maceo. Chicano Movement for Beginners. For Beginners, 2016, p. 192–93. ISBN 9781939994646. 
  18. ↑ Delgado, Héctor L. Encyclopedia of Race, Ethnicity, and Society. SAGE Publications, 2008, p. 274. ISBN 9781412926942. 
  19. ↑ Suderburg, Erika. Space, Site, Intervention: Situating Installation Art. University of Minnesota Press, 2000, p. 191. ISBN 9780816631599. 
  20. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :3
  21. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :4
  22. ↑ Saldívar-Hull, Sonia. Feminism on the Border: Chicana Gender Politics and Literature. University of California Press, 2000, p. 29–34. ISBN 9780520207332. 
  23. ↑ 23,0 23,1 Rhea, Joseph Tilden. Race Pride and the American Identity. Harvard University Press, 1997, p. 77–78. ISBN 9780674005761. 
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Mora, Carlos. Latinos in the West: The Student Movement and Academic Labor in Los Angeles. Rowman & Littlefield, 2007, p. 53–60. ISBN 9780742547841. 
  25. ↑ Martinez, Daniel E.; Gonzalez, Kelsey E. «Latino" or "Hispanic"? The Sociodemographic Correlates of Panethnic Label Preferences among U.S. Latinos/Hispanics». Sociological Perspectives, 2020, pàg. 1–5.[Enllaç no actiu]
  26. ↑ Gomez, Laura E. «The Birth of the "Hispanic" Generation: Attitudes of Mexican-American Political Elites toward the Hispanic Label». Latin American Perspectives, 19, 4, Autumn 1992, pàg. 50–53. DOI: 10.1177/0094582X9201900405. JSTOR: 2633844.
  27. ↑ Mora-Ninci, Carlos. The Chicano/a Student Movement in Southern California in the 1990s. University of California, Los Angeles, 1999, p. 358. 
  28. ↑ Blackwell, Maylei. ¡Chicana Power! Contested Histories of Feminism in the Chicano Movement. University of Texas Press, 2016, p. 23; 156–59; 193. ISBN 9781477312667. 
  29. ↑ Navarro, Armando. Mexicano and Latino Politics and the Quest for Self-Determination: What Needs to Be Done. Lexington Books, 2015, p. 72. ISBN 9780739197363. 
  30. ↑ Córdova, Teresa. «Chicana Feminism». A: Mexico and the United States. Marshall Cavendish Corporation, 2002, p. 154–56. ISBN 9780761474029. 
  31. ↑ Aldama, Frederick Luis. «Chicana/o literature's multi-spatiotemporal projections and impacts; or back to the future». A: Routledge Handbook of Chicana/o Studies. Routledge, 2018. ISBN 9781317536697. 
  32. ↑ Roth, Benita. Separate Roads to Feminism: Black, Chicana, and White Feminist Movements in America's Second Wave. Cambridge University Press, 2004, p. 154–55. ISBN 9780521529723. 
  33. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :2
  34. ↑ 34,0 34,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :74
  35. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :75
  36. ↑ Aguilar, Carlos; Marquez, Raquel R.; Romo, Harriet D. «From DREAMers to DACAdemics». A: Interdisciplinary Perspectives on Child Migrants: Seen But Not Heard. Lexington Books, 2017, p. 160. ISBN 9781498549714. 
  37. ↑ Rosales, F. Arturo. Chicano! The History of the Mexican American Civil Rights Movement. Arte Publico Press, 1996, p. 42. ISBN 9781611920949. 
  38. ↑ López, Marissa K. Chicano Nations: The Hemispheric Origins of Mexican American Literature. NYU Press, 2011, p. 201-208. ISBN 9780814752623. 
  39. ↑ Olivia-Rotger, Maria Antònia. «Ethnographies of Transnational Migration in Rubén Martinez's Crossing Over (2001)». A: Border Transits: Literature and Culture Across the Line. Rodopi, 2007, p. 181–84. ISBN 9789042022492. 
  40. ↑ Romero, Dennis. «A Chicano renaissance? A new Mexican-American generation embraces the term», 15-07-2018. [Consulta: 2 agost 2019].
  41. ↑ Luna, Jennie; Estrada, Gabriel S. «Trans*lating the Genderqueer -X through Caxcan, Nahua, and Xicanx Indígena Knowledge». A: Decolonizing Latinx Masculinities. University of Arizona Press, 2020, p. 251–268. ISBN 9780816541836. 
  42. ↑ «Author Luis J. Rodriguez "From Our Land to Our Land"», 05-02-2020.
  43. ↑ Borunda, Rose; Magdalena Martinez, Lorena «Strategies for Defusing Contemporary Weapons in the Ongoing War Against Xicanx Children and Youth». Contemporary Social Psychology, 24, 3, 04-08-2020, pàg. 266–278. DOI: 10.1007/s40688-020-00312-x.
  44. ↑ Zepeda, Susy «Decolonizing Xicana/x Studies: Healing the Susto of De-indigenization». Atzlán: A Journal of Chicano Studies, 45, Spring 2020, pàg. 227–29.[Enllaç no actiu]

Previous Page Next Page






Chicano German Chicano English Chicano Spanish Txikano EU Chicanos French Chicano Italian チカーノ Japanese 치카노 Korean Чикано Russian Chicano SH

Responsive image

Responsive image