Lonicera | |
---|---|
Lonicera sempervirens | |
Planta | |
Tipus de fruit | baia |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Dipsacales |
Família | Caprifoliaceae |
Gènere | Lonicera L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Lonicera caprifolium |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Xuclamel o lligabosc (designant principalment Lonicera implexa, Lonicera periclymenum i Lonicera caprifolium), didalets de la Mare de Déu pl., dolçamel (Lonicera implexa i Lonicera caprifolium), gallarets pl. (Lonicera etrusca), gallinassa, mare-selva, mare de bosc, mata-selva, rotaboc o santjoanera (Lonicera implexa a la Terra Alta), (Lonicera) és un gènere de plantes amb flor.
A la Catalunya del Nord es diu patimaneta o manetes al Conflent i banya de cabra (Lonicera implexa a Tivissa).
La flor rep el nom de ditets de la Mare de Déu.
El nom del gènere Lonicera prové del botànic del Renaixement Adam Lonicer. El gènere Lonicera és originari de l'hemisferi nord. Bàsicament està implantat en l'Àsia central i oriental i la conca del Mediterrani. El gènere conté prop de 180 espècies amb el centre de diversificació a la Xina on n'hi ha vora 100.
Són lianes o arbusts caducifolis o de fulles persistents. Les fulles tenen una disposició oposada, són simples i ovals amb els contorns dentats o llisos i de color verd molt fosc. Les flors tenen forma de campana, de colors variats i en moltes espècies són altament flairoses. El fruit és una baia d'un vermell molt viu amb diverses llavors.