Back Yazidismo AN الديانة اليزيدية Arabic يزيديه ARZ Yazidismu AST ئێزیدی (دین) CKB Jezídismus Czech Yazidisme Danish Yazidism English Yazidismo Spanish ایزدی (دین) FA
(ckb) Êzdiyatî  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | religió |
| Història | |
| Fundador | Adí ibn Mussàfir |
| Tausi-Malek.png Taüs Melek, l'àngel paó | |
| Fundador(s) | Xeic Adí |
|---|---|
| Deïtat o deïtats principals | Taüs Melek |
| Tipus | Monoteista |
| Nombre de seguidors estimat | 860,000-1.020.000 |
| Seguidors coneguts com | yazidites |
| Escriptures sagrades | Kitêba Jilwe ("Llibre de la Revelació") |
| Llengua litúrgica | Idioma kurd |
| País o regió d'origen |  Iraq |
| Llocs sagrats |  Lalish, Kurdistan iraquià |
| País amb major quantitat de seguidors | Iraq |
| Símbol | Àngel Paó |
| Clergat | Xeics |
El yazidisme[2] o iazidisme[3] o Sharfadin[4] és una religió monoteista sincrètica practicada per alguns kurds, que barreja antigues tradicions mitològiques regionals amb el mitraisme, el zoroastrisme, el cristianisme i l'islam. És un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida). El centre de culte principal és Lalish, al nord-est de Mossul, on hi ha el mausoleu del xeic Adí ibn Mussàfir, figura preeminent d'aquesta religió i venerat com a sant.[5] Actualment els seus practicants (anomenats yazidites, yazidís, o ezidís) serien entre 900.000 i 300.000, segons les fonts,[6][7] i són presents principalment al nord de l'Iraq, Síria i sud-est de Turquia, amb comunitats al Caucas, i amb una diàspora cada cop més important a Europa.[7] Els yazidites creuen en Déu com a creador del món, el qual va posar-lo sota la custòdia de set Éssers Sants (o àngels) dirigits per Taüs Melek, l'«àngel paó». També creuen en la metempsicosi i la reencarnació. Els seus llibres sagrats són el Kitêba Cilwe (Llibre de la revelació) i el Mişefa Reş (Escriptura negra).[6][8]
Com que és una religió estrictament endogàmica i amb poques fonts escrites consultables, ha estat molt poc coneguda fins als anys 1990. Hi han hagut llegendes i males interpretacions, portades a Europa pels primers exploradors europeus. La més estesa és l'acusació de ser "adoradors del dimoni", cosa que ha provocat, per part de l'islam, moltes persecucions i matances.[7][9]
- ↑ Yazidisme a Optimot
- ↑ Transcripció utilitzada al Termcat («Yazidisme». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.) i represa pel Diccionari de religions (Barcelona, Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós - Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Relacions Institucionals, 2015); correspondria també als criteris recomanats per l'IEC per la transcripció simplificada de mots en àrab (el mot prové de Yazid o Yazatà, ambdós amb y). És recomanat per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals («yazidisme». 3cat. [Consulta: 25 setembre 2024].) i usat en alguns mitjans de comunicació com a El Punt Avui (cf. Redacció «Crida per salvar els yazidites». El Punt Avui, 13-08-2014.).
- ↑ Transcripció utilitzada a Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs (UAB, 1997) i en certs mitjans de comunicació catalans (cf. Rubin, Alissa J. «L’èxode dels iazidites al mont Sinjar». Ara, 12-08-2014.).
- ↑ Asatrian, Garnik S.; Arakelova, Victoria. The Religion of the Peacock Angel: The Yezidis and Their Spirit World (en anglès). Routledge, 2014-09-03. ISBN 9781317544296.
- ↑ Spät, Eszter. The Yezidis (en anglès). 2a edició. Londres: Saqi, 1985. ISBN 0-86356-593-X.
- ↑ 6,0 6,1 «Les Ezidis» (en francès). Les Ezidis en France. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 12 agost 2014].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Yazidis» (en anglès). Encyclopaedia Iranica, 20/07/2004. [Consulta: 12 agost 2014].
- ↑ Espinet, Francesc. Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs. UAB, 1997, p. 24. ISBN 84-490-0867-0.
- ↑ Gantus, María Eugenia. «Yazidismo» (en castellà). UNAM Universidad Nacional Autonoma de México. [Consulta: 20 agost 2014].