Ynglingasaga

Ynglingasaga

Tipus	obra literària
Autor	Snorri Sturluson
Llengua	islandès antic
Sèrie
Part de	mitologia nòrdica

La Ynglingasaga és una saga, redactada originalment en norrè occidental antic i compilada pel polític islandès, terratinent, poeta i historiador Snorri Sturluson vers el 1225. És la primera secció de la seva Heimskringla. Va ser traduïda per primera vegada a l'anglès i publicada el 1844 per Samuel Laing. Al català no s'ha traduït fins ara ni la Ynglingasaga ni cap altra llibre constituent de la Heimskringla.

S'ignora totalment quina fou la participació real de l'Snorri en el redactat final d'aquesta obra, entre les fonts de la qual podem esmentar l'anterior Ynglingatal, atribuït a l'escalda noruec del segle novè Þjóðólfr de Hvinir i que també apareix a la "Historia Norwegiæ", així com el Háleygjatal, un poema genealògic de l'escalda noruec Eyvindr skáldaspillir sobre el iarl del Hálogaland, l'actual Helgeland, Hákon ríki que ressegueix els orígens d'aquest fins al fundador del seu llinatge, el déu Odin. També beu de l'obra intitulada „Af Upplendinga konungum“, un text breu conservat a la Hauksbók que conté una genealogia reial que va del rei Óláfr trételgja fins a l'Óláfr Geirstaðaálfr. La Història dels inglings conta la part més antiga de la història del Llinatge dels Ynglings (Scylfings al Beowulf) i descriu com els reis de Noruega estaven entroncats amb la Casa Reial de Suècia.

La Ynglingasaga és la primera part de la història de l'Snorri dels antics reis suecs i noruecs, la Heimskringla. L'obra de l'Snorri, que s'ha de veure com el compilador o potser com el redactor final de l'obra, cobreix la història dels reis noruecs des dels temps mítics fins a l'any 1177, amb la mort del pretendent Eystein Meyla. S'entrellacen en aquest relat una sèrie de referències a esdeveniments històrics importants.

La història comença amb l'arribada dels déus norrens a Escandinàvia -que són designats indirectament com a tals, ja que l'Snorri els designa amb un irlandesisme, díar, evitant de designar-los amb mots com ara goð o guð- i com el déu Freyr (també Yngvi, i Yngvi-Freyr) va fundar la dinastia sueca dels inglings o Ynglingar a Uppsala. A continuació, la història ressegueix la línia dels reis suecs fins a l'[[Ingjald Malrei^[1]]] (Ingjaldr illráði), els descendents del qual es van establir a Noruega i es van convertir en els avantpassats del rei noruec Harald I.

Cal dir que l'Snorri sotmet, en un intent poc reeixit- els antics déus norrens a un procés d'euhemerització, és a dir, els reinterpreta com a homes, no pas com a déus.

En el capítol segon de l'obra es descriu que Ásgarðr és la capital d'Ásaland o Ásaheimr, un país d'Àsia situat a l'est de la Tanakvísl,^[2] el delta del Don, encara que l'Snorri l'entengui com a denominació de tot el riu, en afirmar que el nom del riu és Tànaïs^[3] (el riu Don) que flueix al mar Negre "frá fjöllum þeim er fyrir utan eru byggð alla" ‘des de les muntanyes que hi ha lluny de tota contrada habitata’.^[4] Segons ell, aquest riu divideix "la Gran Suècia" o "la Suècia freda",^[5] la designació habitual medieval per als territoris eslaus situats a l'est de l'actual Suècia.

Els braços del riu que constituïen el seu delta i que l'Snorri designa, en plural, amb el nom de Vanakvíslar,^[6] era habitat pels Vanir o vanis: el Vanaland o Vanaheimr o país dels vanis, nom d'un segon llinatge diví que l'Snorri, en el capítol quart, també qualifica de díar.