Zaum

El llibre de Khlébnikov *Zanguezi* (1922).

Zaum (rus: зáумь) són els experiments lingüístics al simbolisme fonètic i la creació lingüística dels poetes futuristes russos com Velimir Khlébnikov i Aleksei Krutxónikh.

El zaum és una entitat fonètica no referencial amb una ontologia pròpia. El llenguatge consta de neologismes que no volen dir res. El zaum és un llenguatge organitzat mitjançant analogia fonètica i ritme.^[1]La literatura en zaum no pot contenir cap onomatopeia ni estat psicopatològic.^[2]

El zaum no té regles gramaticals ni convencions semàntiques, ni normes d'estil. Va ser creat per expressar les emocions i les sensacions primordials. La seva universalitat es basa en la idea que els sons són anteriors als significats, i són un element natural i, per tant, universal, de la comunicació humana.^[3]

↑ Terras, Victor. Handbook of Russian Literature (en anglès). Londres: Yale University Press, 1985, p. 530. ISBN 978-030-004-868-1.
↑ Kostelanetz, Richard. A Dictionary of the Avant-Gardes (en anglès). Nova York: Taylor&Francis, 2013. ISBN 978-113-680-619-3.
↑ Paolo Albani & Berlinghiero Buonarroti, Dictionnaire des langues imaginaires, Les Belles-Lettres, 2001 per a la traducció francesa ISBN 2-251-44170-0

[:0-1] Terras, Victor. Handbook of Russian Literature (en anglès). Londres: Yale University Press, 1985, p. 530. ISBN 978-030-004-868-1.

[:1-2] Kostelanetz, Richard. A Dictionary of the Avant-Gardes (en anglès). Nova York: Taylor&Francis, 2013. ISBN 978-113-680-619-3.

[3] Paolo Albani & Berlinghiero Buonarroti, Dictionnaire des langues imaginaires, Les Belles-Lettres, 2001 per a la traducció francesa ISBN 2-251-44170-0

[1]

[2]

[3]